Diferència entre revisions de la pàgina «El que és donat»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "consciencia" a "consciència") |
m (bot: - que allò donat + que el donat) |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''datum'', de ''dare'', donar)</small> | <small>(del llatí ''datum'', de ''dare'', donar)</small> | ||
− | Genèricament, els aspectes del [[món|món]] que s'ofereixen als [[sentits|sentits]]. En principi ha de suposar-se que | + | Genèricament, els aspectes del [[món|món]] que s'ofereixen als [[sentits|sentits]]. En principi ha de suposar-se que el donat és exterior al subjecte i independent d'ell i allò al que es remet en definitiva el coneixement. La prioritat del donat respecte del sentit, percebut o pensat és inqüestionable; d'una altra forma no hi hauria veritable coneixement. Però el problema és com cal entendre aquesta prioritat i independència del donat respecte del [[subjecte |subjecte]], de manera que el que anomenem donat sigui immune, si ho pot ser, a tota elaboració i interpretació feta per la [[consciència|consciència]] que sent, percep o pensa, i fins a quin punt «el donat» és diferent del merament «existent». Per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], «el donat» és la matèria de la intuïció sensible, per oposició al que el subjecte «posa» o «imposa» com a forma; el tot que constitueix matèria i forma és la [[sensació|sensació]]; sense l'organització de la forma res informe podria ser conegut per la [[sensibilitat|sensibilitat]] de l'home. |
Veure [[dades sensorials|dades sensorials]], [[fet|fet]], [[sense data, teoria dels|sense data]], [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']]. | Veure [[dades sensorials|dades sensorials]], [[fet|fet]], [[sense data, teoria dels|sense data]], [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']]. |
Revisió del 16:16, 15 oct 2017
(del llatí datum, de dare, donar)
Genèricament, els aspectes del món que s'ofereixen als sentits. En principi ha de suposar-se que el donat és exterior al subjecte i independent d'ell i allò al que es remet en definitiva el coneixement. La prioritat del donat respecte del sentit, percebut o pensat és inqüestionable; d'una altra forma no hi hauria veritable coneixement. Però el problema és com cal entendre aquesta prioritat i independència del donat respecte del subjecte, de manera que el que anomenem donat sigui immune, si ho pot ser, a tota elaboració i interpretació feta per la consciència que sent, percep o pensa, i fins a quin punt «el donat» és diferent del merament «existent». Per Kant, «el donat» és la matèria de la intuïció sensible, per oposició al que el subjecte «posa» o «imposa» com a forma; el tot que constitueix matèria i forma és la sensació; sense l'organització de la forma res informe podria ser conegut per la sensibilitat de l'home.
Veure dades sensorials, fet, sense data, verum ipsum factum.