Incondicionat

Segons Kant, la primera baula d'una cadena d'inferències, trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir (veg. citació). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l'experiència, sinó que la transcendeix i pertany al món de les coses en si, o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «il·lusió transcendental» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o sofismes de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «totalitats» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (jo), la totalitat absoluta dels fenòmens (món), la totalitat de les condicions requerides per a pensar qualsevol objecte (Déu). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat.

Vegeu també paralogismes, antinòmies kantianes, ideal de la raó.