Diferència entre revisions de la pàgina «Idees reguladores»
De Wikisofia
m (bot: - que, per ser només d'ús + que, pel fet de ser sols d'ús) |
m (bot: - per trobar-se + per a trobar-se) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Són, en la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], les mateixes [[idees transcendentals|idees transcendentals]] de la raó que, pel fet de ser sols d'ús [[immanència, immanent|immanent]], no produeixen cap classe de [[coneixement|coneixement]] objectiu. El seu sentit és servir com a «principis reguladors» amb els quals es dirigeix l'atenció de la [[raó|raó]] –en concret, del «judici reflexiu»– cap a alguna cosa que, no sent més que una mera [[idea|idea]] o un objectiu, i no un veritable [[concepte|concepte]], per trobar-se més enllà de l'[[experiència|experiència]], és necessari a manera de fil conductor per a organitzar la síntesi i sistematització dels coneixements ([[Recurs:Kant: idees transcendentals, idees reguladores|veg. text]]). Així doncs, des del punt de vista de la [[raó teòrica |raó teòrica]], la idea del [[jo|jo]], de [[món|món]] i de [[Déu|Déu]], no són veritables conceptes d'alguna cosa que posseeixi realitat objectiva, sinó punts focals cap als quals tendeix el [[sentit|sentit]] ple del conegut en l'experiència. | + | Són, en la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], les mateixes [[idees transcendentals|idees transcendentals]] de la raó que, pel fet de ser sols d'ús [[immanència, immanent|immanent]], no produeixen cap classe de [[coneixement|coneixement]] objectiu. El seu sentit és servir com a «principis reguladors» amb els quals es dirigeix l'atenció de la [[raó|raó]] –en concret, del «judici reflexiu»– cap a alguna cosa que, no sent més que una mera [[idea|idea]] o un objectiu, i no un veritable [[concepte|concepte]], per a trobar-se més enllà de l'[[experiència|experiència]], és necessari a manera de fil conductor per a organitzar la síntesi i sistematització dels coneixements ([[Recurs:Kant: idees transcendentals, idees reguladores|veg. text]]). Així doncs, des del punt de vista de la [[raó teòrica |raó teòrica]], la idea del [[jo|jo]], de [[món|món]] i de [[Déu|Déu]], no són veritables conceptes d'alguna cosa que posseeixi realitat objectiva, sinó punts focals cap als quals tendeix el [[sentit|sentit]] ple del conegut en l'experiència. |
Revisió del 10:13, 13 oct 2017
Són, en la filosofia de Kant, les mateixes idees transcendentals de la raó que, pel fet de ser sols d'ús immanent, no produeixen cap classe de coneixement objectiu. El seu sentit és servir com a «principis reguladors» amb els quals es dirigeix l'atenció de la raó –en concret, del «judici reflexiu»– cap a alguna cosa que, no sent més que una mera idea o un objectiu, i no un veritable concepte, per a trobar-se més enllà de l'experiència, és necessari a manera de fil conductor per a organitzar la síntesi i sistematització dels coneixements (veg. text). Així doncs, des del punt de vista de la raó teòrica, la idea del jo, de món i de Déu, no són veritables conceptes d'alguna cosa que posseeixi realitat objectiva, sinó punts focals cap als quals tendeix el sentit ple del conegut en l'experiència.
Termes relacionats