Diferència entre revisions de la pàgina «Hipòtesi ad hoc»
De Wikisofia
m (bot: - per salvar la + per a salvar la) |
m (bot: - per explicar per + per a explicar per) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<center>'''veg. exemple ↓'''</center> | <center>'''veg. exemple ↓'''</center> | ||
<div class="mw-collapsible-content"> | <div class="mw-collapsible-content"> | ||
| − | Els qui sostenien la hipòtesi del «flogisto», l'anomenat principi del foc, o responsable de la combustió i que, segons deia G.I. Stahl (1660-1734), que ho va postular, emanava dels cossos en combustió, tenien dificultat per explicar per què, en cremar-se els metalls, composts segons ells de «calç» i «flogisto», el metall calcinat augmentava de pes. Si augmenten de pes, argumentaven, és que el flogist tenia un «pes negatiu». Lavoiser va argumentar que, si hi havia augment de pes, llavors els metalls no perdien un suposat flogist o, el que és igual, la combustió no consistia a alliberar flogist, hipòtesi que es mostrava llavors inútil. És el que demana la bona lògica. En canvi, la hipòtesi del «pes negatiu» és una hipòtesi ''ad hoc'',concebuda únicament per a solucionar, sense prova experimental alguna, el problema de l'augment de pes (per fixació de l'oxigen de l'aire). | + | Els qui sostenien la hipòtesi del «flogisto», l'anomenat principi del foc, o responsable de la combustió i que, segons deia G.I. Stahl (1660-1734), que ho va postular, emanava dels cossos en combustió, tenien dificultat per a explicar per què, en cremar-se els metalls, composts segons ells de «calç» i «flogisto», el metall calcinat augmentava de pes. Si augmenten de pes, argumentaven, és que el flogist tenia un «pes negatiu». Lavoiser va argumentar que, si hi havia augment de pes, llavors els metalls no perdien un suposat flogist o, el que és igual, la combustió no consistia a alliberar flogist, hipòtesi que es mostrava llavors inútil. És el que demana la bona lògica. En canvi, la hipòtesi del «pes negatiu» és una hipòtesi ''ad hoc'',concebuda únicament per a solucionar, sense prova experimental alguna, el problema de l'augment de pes (per fixació de l'oxigen de l'aire). |
[[Recurs:Exemple sobre la hipòtesi del flogist]] | [[Recurs:Exemple sobre la hipòtesi del flogist]] | ||
Revisió de 10:12, 13 oct 2017
Hipòtesi que s'accepta sense cap confirmació experimental, per la sola finalitat de fer coherent una teoria i evitar la seva refutació mitjançant l'observació i l'experimentació.
Els qui sostenien la hipòtesi del «flogisto», l'anomenat principi del foc, o responsable de la combustió i que, segons deia G.I. Stahl (1660-1734), que ho va postular, emanava dels cossos en combustió, tenien dificultat per a explicar per què, en cremar-se els metalls, composts segons ells de «calç» i «flogisto», el metall calcinat augmentava de pes. Si augmenten de pes, argumentaven, és que el flogist tenia un «pes negatiu». Lavoiser va argumentar que, si hi havia augment de pes, llavors els metalls no perdien un suposat flogist o, el que és igual, la combustió no consistia a alliberar flogist, hipòtesi que es mostrava llavors inútil. És el que demana la bona lògica. En canvi, la hipòtesi del «pes negatiu» és una hipòtesi ad hoc,concebuda únicament per a solucionar, sense prova experimental alguna, el problema de l'augment de pes (per fixació de l'oxigen de l'aire).
Popper les anomena estratagemas convencionalistes i, portat pel seu refutacionisme, exigeix no salvar pel seu mitjà a una teoria. La metodologia científica, no obstant això, que s'inspira en un refutacionisme menys radical, admet el recurs a les hipòtesis ad hoc mentre no les accepti sense contrastar-les. Aquest tipus d'hipòtesi forma part del conjunt d'hipòtesi, hipòtesis auxiliars i clàusules ceteris paribus i unes altres que globalment es posen a prova en una contrastació.
En lògica, la fal·làcia de la hipòtesi ad hoc es comet quan en una argumentació s'introdueix una hipòtesi auxiliar, o es modifica la inicialment proposta, amb l'única finalitat d'evitar que es demostri la falsedat d'aquesta, sense una altra prova raonable de la versemblança de la hipòtesi que s'introdueix que la seva aptitud per a salvar la hipòtesi inicial.
En la vida pràctica, l'aducció de circumstàncies de mala sort, conspiració social, etc., per a justificar un fet o una situació, suposa el recurs a una argumentació fal·laç ad hoc.