Diferència entre revisions de la pàgina «Veritats eternes»
De Wikisofia
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats. === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[certesa|certesa]] | [[certesa|certesa]] | ||
| Línia 52: | Línia 52: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| + | |||
| + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|Teoria_minimista_de_la_veritat]] | ||
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
Revisió de 21:40, 22 set 2017
Expressió pròpia d'Agustí d'Hipona (veg. text), que aplica als coneixements necessaris i universals que la ment troba en si mateixa: ja que són veritats necessàries, són immutables i, per aquesta raó, són eternes. Són veritats referents al món sensible, anteriors a l'exercici de la raó i d'origen transcendent. Apunten a «la Veritat», personificada en Déu (veg. exemple). Aquesta noció enllaça amb la també agustiniana de les «deas divines, que són les ideas platòniques situades pel neoplatonisme en la ment divina, i amb la teoria de la il·luminació interior, com a via d'accés a la veritat. Encara que la tradició filosòfica posterior, sobretot l'escolàstica i el racionalisme, va utilitzar aquest concepte, en la pràctica s'assimila, definitivament, al concepte d'analiticitat.
Vegeu termes relacionats.