Logos spermatikos

(del grec λόγος σπερματικὸς, logoi spermatikoi, de l'arrel sper-, que significa difondre o vessar)

Pels estoics són principis creadors o operatius: la physis (φύσις) es desenvolupa segons un pla que es troba en els logoi spermatikoi i que es realitza a mesura que van sorgint les coses. El pneuma conté les llavors de totes les coses, i tot el que existeix, ha existit o existirà, està contingut en aquestes llavors, de manera que la realitat és un desplegament determinista de les potencialitats contingudes en elles. D'aquesta manera, un únic logos (λόγος) universal, físicament constituït pel foc, conté en si totes les formes de les coses. Un precedent de la concepció estoica (la vinculació de la qual amb el foc recorda els elements del mite de Prometeu), es troba en la panspèrmia d'Anaxàgores, per a qui en tot hi ha llavors de tot.

La tradició neoplatònica accepta la tesi estoica dels logoi spermatikoi, o raons seminals, com es traduirà en la tradició llatina, que contenen a les coses com a «llavors». Però, a diferència dels estoics, Plotí afirma que aquestes raons seminals es troben en l'ànima. Per a sant Agustí, que tradueix i acomoda a les idees cristianes la major part de les tesis del neoplatonisme, els logoi spermatikoi estan latents en els elements còsmics com a llavors de totes les coses que neixen a la vida corporal. Segons ell, Déu va crear el món per la seva paraula, i va dipositar en la matèria les rationes seminals de tots els éssers futurs. Per això, totes les espècies vives són immutables, es corresponen amb les idees divines i estan en la matèria des de la creació (veg. fixisme). Tomàs d'Aquino explica per mitjà de les raons seminals l'actuació de Déu en els miracles: són principis actius de l'activitat natural de les coses que Déu deixa en suspens quan esdevé un miracle.