Diferència entre revisions de la pàgina «Winckelman, Johann Joachim»
De Wikisofia
m (bot: - grecs -diu- ens + grecs –diu– ens) |
m (bot: - l' [[art, + l'[[art,) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Winckelman | |Cognom=Winckelman | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof alemany, historiador de l'art, nascut a Stendal. Un dels creadors de l'[[estètica|estètica]] alemanya. Pren l'art i l'estètica grecs com [[paradigma|paradigma]]; no cal acudir a la naturalesa, per comprendre la bellesa, perquè els grecs –diu– ens han estalviat el camí: la bellesa és grega. Va escriure la primera història de l'evolució de l'art grec. Com [[vida|vida]] que és, l' [[art, arts|art]] igual que un organisme i igual que tot l'humà, neix, envelleix i mor; les lleis de l'art diuen que neix amb l'útil, tendeix al bell i acaba en el superflu. | + | Filòsof alemany, historiador de l'art, nascut a Stendal. Un dels creadors de l'[[estètica|estètica]] alemanya. Pren l'art i l'estètica grecs com [[paradigma|paradigma]]; no cal acudir a la naturalesa, per comprendre la bellesa, perquè els grecs –diu– ens han estalviat el camí: la bellesa és grega. Va escriure la primera història de l'evolució de l'art grec. Com [[vida|vida]] que és, l'[[art, arts|art]] igual que un organisme i igual que tot l'humà, neix, envelleix i mor; les lleis de l'art diuen que neix amb l'útil, tendeix al bell i acaba en el superflu. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=WINKELM.gif | |Imatge=WINKELM.gif | ||
Revisió del 21:49, 17 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Johann Joachim Winckelman» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Winckelman, Johann Joachim».
Filòsof alemany, historiador de l'art, nascut a Stendal. Un dels creadors de l'estètica alemanya. Pren l'art i l'estètica grecs com paradigma; no cal acudir a la naturalesa, per comprendre la bellesa, perquè els grecs –diu– ens han estalviat el camí: la bellesa és grega. Va escriure la primera història de l'evolució de l'art grec. Com vida que és, l'art igual que un organisme i igual que tot l'humà, neix, envelleix i mor; les lleis de l'art diuen que neix amb l'útil, tendeix al bell i acaba en el superflu.