Diferència entre revisions de la pàgina «Dualitat ona-partícula»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Afirmació fonamental en mecànica quàntica sobre la naturalesa ondulatòria de totes les partícules materials, feta per...».) |
m (bot: -per vegada primera +per primera vegada) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Afirmació fonamental en [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]] sobre la naturalesa ondulatòria de totes les partícules materials, feta per vegada | + | Afirmació fonamental en [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]] sobre la naturalesa ondulatòria de totes les partícules materials, feta per primera vegada pel físic francès Louis de Broglie (1892-1987): tota partícula elemental material és alhora una ona, però només pot ser coneguda o com a ona o com a partícula, i només pot ser observada com a partícula, amb la conseqüència agreujant que no és possible conèixer, alhora, la seva posició exacta i la seva velocitat ([[indeterminisme|indeterminisme]]). La solució d'aquesta espècie de [[paradoxa|paradoxa]] no depèn més que de l'avanç de les teories físiques, però es tracta d'un problema amb implicacions filosòfiques, sobre qüestions tan importants com són l'[[espai|espai]] i el [[temps|temps]], la [[causalitat|causalitat]], el [[determinisme|determinisme]], la naturalesa de la [[matèria|matèria]] o la relació teoria-observació. |
Veure [[complementarietat|complementarietat]]. | Veure [[complementarietat|complementarietat]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Cosmologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la ciència}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Cosmologia}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la ciència}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:14, 17 set 2017
Afirmació fonamental en mecànica quàntica sobre la naturalesa ondulatòria de totes les partícules materials, feta per primera vegada pel físic francès Louis de Broglie (1892-1987): tota partícula elemental material és alhora una ona, però només pot ser coneguda o com a ona o com a partícula, i només pot ser observada com a partícula, amb la conseqüència agreujant que no és possible conèixer, alhora, la seva posició exacta i la seva velocitat (indeterminisme). La solució d'aquesta espècie de paradoxa no depèn més que de l'avanç de les teories físiques, però es tracta d'un problema amb implicacions filosòfiques, sobre qüestions tan importants com són l'espai i el temps, la causalitat, el determinisme, la naturalesa de la matèria o la relació teoria-observació.
Veure complementarietat.