Diferència entre revisions de la pàgina «Ego»
De Wikisofia
m (bot: -super jo +superjò) |
m (bot: - psicoanàlisi, el ''ego ''o jo + psicoanàlisi, l'ego o jo) |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
En llatí, «[[jo|jo]]». Arrel de múltiples termes que s'empren, sobretot, en l'àmbit de la [[psicologia|psicologia]] i que posen l'accent sobre el propi subjecte: [[egocentrisme|''egocentrisme'']], tendència a constituir-se el centre del món o manera habitual de veure les coses excessivament des del propi punt de vista; [[egoisme|''egoisme'']], oconducta centrada en un mateix; ''egotisme'', impuls a situar-se en un primer pla, etc. | En llatí, «[[jo|jo]]». Arrel de múltiples termes que s'empren, sobretot, en l'àmbit de la [[psicologia|psicologia]] i que posen l'accent sobre el propi subjecte: [[egocentrisme|''egocentrisme'']], tendència a constituir-se el centre del món o manera habitual de veure les coses excessivament des del propi punt de vista; [[egoisme|''egoisme'']], oconducta centrada en un mateix; ''egotisme'', impuls a situar-se en un primer pla, etc. | ||
− | En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi | + | En la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]], l'ego o jo és la instància psíquica conscient de la personalitat, que juntament amb l'això i el [[jo, això i superjò|superjò]] forma el sistema profund del [[psique|psiquisme]] humà. Segons [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] el jo es forma a partir d'una diferenciació de l'això sota la influència del món real i exerceix activitats o funcions conscients i inconscients. Entre les conscients està el ser la seu, o el subjecte, de la percepció i el pensament en les seves diverses formes, i entre les inconscients el desenvolupar els corresponents mecanismes de defensa davant l'això, el superjò i el món exterior. Es regeix pel «[[principi del plaer- principi de realitat|principi de realitat]]» i la funció fonamental que exerceix el conjunt de les anomenades pulsions del jo és la conservació de l'individu. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 16:00, 16 set 2017
En llatí, «jo». Arrel de múltiples termes que s'empren, sobretot, en l'àmbit de la psicologia i que posen l'accent sobre el propi subjecte: egocentrisme, tendència a constituir-se el centre del món o manera habitual de veure les coses excessivament des del propi punt de vista; egoisme, oconducta centrada en un mateix; egotisme, impuls a situar-se en un primer pla, etc.
En la psicoanàlisi, l'ego o jo és la instància psíquica conscient de la personalitat, que juntament amb l'això i el superjò forma el sistema profund del psiquisme humà. Segons Freud el jo es forma a partir d'una diferenciació de l'això sota la influència del món real i exerceix activitats o funcions conscients i inconscients. Entre les conscients està el ser la seu, o el subjecte, de la percepció i el pensament en les seves diverses formes, i entre les inconscients el desenvolupar els corresponents mecanismes de defensa davant l'això, el superjò i el món exterior. Es regeix pel «principi de realitat» i la funció fonamental que exerceix el conjunt de les anomenades pulsions del jo és la conservació de l'individu.