Ego

En llatí, «jo». Arrel de múltiples termes que s'empren, sobretot, en l'àmbit de la psicologia i que posen l'accent sobre el propi subjecte: egocentrisme, tendència a constituir-se el centre del món o manera habitual de veure les coses excessivament des del propi punt de vista; egoisme, oconducta centrada en un mateix; egotisme, impuls a situar-se en un primer pla, etc.

En la psicoanàlisi, l'ego o jo és la instància psíquica conscient de la personalitat, que juntament amb l'això i el superjò forma el sistema profund del psiquisme humà. Segons Freud el jo es forma a partir d'una diferenciació de l'això sota la influència del món real i exerceix activitats o funcions conscients i inconscients. Entre les conscients està el ser la seu, o el subjecte, de la percepció i el pensament en les seves diverses formes, i entre les inconscients el desenvolupar els corresponents mecanismes de defensa davant l'això, el superjò i el món exterior. Es regeix pel «principi de realitat» i la funció fonamental que exerceix el conjunt de les anomenades pulsions del jo és la conservació de l'individu.