Diferència entre revisions de la pàgina «Apocatàstasi»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "de Nisa" a "de Nissa") |
m (bot: - i el [[Autor:Nietzsche, + i l'[[Autor:Nietzsche,) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del grec [[Grec::ἀποχατάστασις]], ''apocatàstasi,'' restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del [[gran any|gran any]] i | + | (del grec [[Grec::ἀποχατάστασις]], ''apocatàstasi,'' restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del [[gran any|gran any]] i l'[[Autor:Nietzsche, Friedrich|etern retorn]]. |
| − | Entre els [[pares de l'Església|Pares orientals]], i especialment en [[Autor:Orígenes|Orígenes]], significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l | + | Entre els [[pares de l'Església|Pares orientals]], i especialment en [[Autor:Orígenes|Orígenes]], significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l'[[estoïcisme|estoïcisme]] i, encara que afirmava una pluralitat de [[món|mons]], aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la [[llibertat|llibertat]] humana. També Gregori de Nissa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la [[Bíblia|Bíblia]] exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia general,Cosmologia,Filosofia de la religió | |Etiqueta=Filosofia general,Cosmologia,Filosofia de la religió | ||
}} | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 15:46, 16 set 2017
(del grec ἀποχατάστασις, apocatàstasi, restitució, restauració) Inicialment s'aplicava a la tornada dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del gran any i l'etern retorn.
Entre els Pares orientals, i especialment en Orígenes, significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava a l'estoïcisme i, encara que afirmava una pluralitat de mons, aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la llibertat humana. També Gregori de Nissa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, sostenen que una interpretació correcta de la Bíblia exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier. , ,