Diferència entre revisions de la pàgina «Existenciari (Existenziall)»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "alétheia" a "aletheia") |
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
− | === | + | === Vegeu termes relacionats === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[aletheia|''aletheia'']] | [[aletheia|''aletheia'']] |
Revisió del 09:33, 16 set 2017
En una anàlisi existencial (Existenziell) de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un determinat concepte del ser i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució òntica. Heidegger inicia el seu Ser i temps amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista fenomenològic, això és, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el ser-aquí, i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran existenciaris per distingir-los dels quals haguessin resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la cura. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)