Diferència entre revisions de la pàgina «Apodíctic»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "assertòric" a "assertori") |
m (bot: - tradicionalment, atenent al seu [[modalitat|modalit + tradicionalment, segons la seva [[modalitat|modalit) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | (del grec ἀποδεικτικός, ''apodeitikós'', que procedeix de ''apodeiknymi'', provar, demostrar) Etimològicament, demostratiu i indubtable. Normalment es diu de l'[[enunciat|enunciat]] en el qual apareixen ''termes modals'' que impliquen [[necessitat|necessitat]], com «ha de», «necessari», «necessàriament», etc.; per exemple, «tot succés ha de tenir la seva causa». Els [[judici|judicis]] es divideixen, tradicionalment, | + | (del grec ἀποδεικτικός, ''apodeitikós'', que procedeix de ''apodeiknymi'', provar, demostrar) Etimològicament, demostratiu i indubtable. Normalment es diu de l'[[enunciat|enunciat]] en el qual apareixen ''termes modals'' que impliquen [[necessitat|necessitat]], com «ha de», «necessari», «necessàriament», etc.; per exemple, «tot succés ha de tenir la seva causa». Els [[judici|judicis]] es divideixen, tradicionalment, segons la seva [[modalitat|modalitat]], en [[problemàtic|problemàtics]], [[assertori|assertoris]] i apodíctics. Els enunciats apodíctics poden no ser necessaris, així com els enunciats necessaris poden no ser apodíctics: «Els solters són no casats» és un enunciat necessari, però no apodíctic, sinó simplement assertori. L'enunciat «Necessàriament tots els gats són marrons» és apodíctic, però no necessari (i d'altra banda fals). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 14:36, 29 ago 2017
(del grec ἀποδεικτικός, apodeitikós, que procedeix de apodeiknymi, provar, demostrar) Etimològicament, demostratiu i indubtable. Normalment es diu de l'enunciat en el qual apareixen termes modals que impliquen necessitat, com «ha de», «necessari», «necessàriament», etc.; per exemple, «tot succés ha de tenir la seva causa». Els judicis es divideixen, tradicionalment, segons la seva modalitat, en problemàtics, assertoris i apodíctics. Els enunciats apodíctics poden no ser necessaris, així com els enunciats necessaris poden no ser apodíctics: «Els solters són no casats» és un enunciat necessari, però no apodíctic, sinó simplement assertori. L'enunciat «Necessàriament tots els gats són marrons» és apodíctic, però no necessari (i d'altra banda fals).