Diferència entre revisions de la pàgina «Psicometria»
De Wikisofia
(parteix > part) |
|||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | + | Part de la [[psicologia|psicologia]] que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diversos instruments de mesurament. El primer a introduir aquest tipus d'instruments en psicologia va ser el metge i psicòleg anglès Francis Galton (1822-1911), que crea el primer laboratori de proves psicològiques en 1882. De forma paral·lela, J. McKeen Cattell, en Pennsylvania, construeix tests, o proves, i és el primer a utilitzar l'expressió ''mental test''. En 1905, [[Autor:Binet, Alfred|Binet]] i Simon presenten conjuntament la primera escala mètrica per la [[intel·ligència|intel·ligència]]; els americans Terman i Merrill la van revisar en 1917 i 1937. En 1904 Spearman aplica a la intel·ligència mètodes estadístics d'investigació i crea la teoria bifactorial de la intel·ligència, dividida en un factor general (''g'') i en factors específics (''s''), que cap als anys trenta desemboca en les teories de l'anàlisi factorial, de L.L. Thurstone i uns altres. En la dècada de 1940 a 1950 apareixen les bateries GCT (''General Classification Test''), que serveixen com a mitjans de selecció dels soldats de l'exèrcit i de la marina dels EUA Són considerats els mitjans clàssics de diagnòstic psicològic. J.P. Guilford presenta, en 1959, un model de l'estructura de la intel·ligència en forma de paral·lelepípede <ref><center>[[Image:intelig1.gif]]</center> | |
| − | <center>Esquema de l'estructura de l'intel·lecte, segons Guilford i Hoopfner; cf. M. Popp, '' Els conceptes fonamentals de la psicologia '', Herder, Barcelona 1980, pàg. 130.</center> </ref>([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de M. Popp 2| | + | <center>Esquema de l'estructura de l'intel·lecte, segons Guilford i Hoopfner; cf. M. Popp, '' Els conceptes fonamentals de la psicologia '', Herder, Barcelona 1980, pàg. 130.</center> </ref> ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de M. Popp 2|veg. citació]]), que els seus tres eixos o dimensions determinen 120 caselles o factors d'intel·ligència. |
=== termes relacionats === | === termes relacionats === | ||
Revisió de 14:04, 10 ago 2017
Part de la psicologia que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diversos instruments de mesurament. El primer a introduir aquest tipus d'instruments en psicologia va ser el metge i psicòleg anglès Francis Galton (1822-1911), que crea el primer laboratori de proves psicològiques en 1882. De forma paral·lela, J. McKeen Cattell, en Pennsylvania, construeix tests, o proves, i és el primer a utilitzar l'expressió mental test. En 1905, Binet i Simon presenten conjuntament la primera escala mètrica per la intel·ligència; els americans Terman i Merrill la van revisar en 1917 i 1937. En 1904 Spearman aplica a la intel·ligència mètodes estadístics d'investigació i crea la teoria bifactorial de la intel·ligència, dividida en un factor general (g) i en factors específics (s), que cap als anys trenta desemboca en les teories de l'anàlisi factorial, de L.L. Thurstone i uns altres. En la dècada de 1940 a 1950 apareixen les bateries GCT (General Classification Test), que serveixen com a mitjans de selecció dels soldats de l'exèrcit i de la marina dels EUA Són considerats els mitjans clàssics de diagnòstic psicològic. J.P. Guilford presenta, en 1959, un model de l'estructura de la intel·ligència en forma de paral·lelepípede [1] (veg. citació), que els seus tres eixos o dimensions determinen 120 caselles o factors d'intel·ligència.
termes relacionats
. __________________________________________________
- ↑
Esquema de l'estructura de l'intel·lecte, segons Guilford i Hoopfner; cf. M. Popp, Els conceptes fonamentals de la psicologia , Herder, Barcelona 1980, pàg. 130.
