Diferència entre revisions de la pàgina «Incondicionat»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la cita +veg. citació) |
m (bot: -Veure també +Vegeu també) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la primera baula d'una cadena de [[inferència|inferències]], trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir ([[Recurs:cita Kant 32|veg. citació]]). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l' [[experiència|experiència]], sinó que la transcendeix i pertany al món de les [[noümen|coses en si]], o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «[[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]]» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o [[sofisma|sofismes]] de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «[[totalitat|totalitats]]» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (''jo''), la totalitat absoluta dels fenòmens (''món''), la totalitat de les condicions requerides per pensar qualsevol objecte ([[Déu|''Déu'']]). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat. | Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la primera baula d'una cadena de [[inferència|inferències]], trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir ([[Recurs:cita Kant 32|veg. citació]]). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l' [[experiència|experiència]], sinó que la transcendeix i pertany al món de les [[noümen|coses en si]], o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «[[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]]» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o [[sofisma|sofismes]] de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «[[totalitat|totalitats]]» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (''jo''), la totalitat absoluta dels fenòmens (''món''), la totalitat de les condicions requerides per pensar qualsevol objecte ([[Déu|''Déu'']]). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat. | ||
| − | + | Vegeu també [[paralogisme|paralogismes]], [[antinòmies kantianes|antinòmies kantianes]], [[ideal de la raó|ideal de la raó]]. | |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 23:11, 9 ago 2017
Segons Kant, la primera baula d'una cadena de inferències, trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir (veg. citació). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l' experiència, sinó que la transcendeix i pertany al món de les coses en si, o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «il·lusió transcendental» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o sofismes de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «totalitats» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (jo), la totalitat absoluta dels fenòmens (món), la totalitat de les condicions requerides per pensar qualsevol objecte (Déu). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat.
Vegeu també paralogismes, antinòmies kantianes, ideal de la raó.