Incondicionat

Segons Kant, la primera baula d'una cadena de inferències, trobat el qual l'enteniment estaria en pau amb si mateix, perquè hauria estat capaç de donar a l'experiència tot el sentit que aquesta pot tenir (veg. citació). L'incondicionat, no obstant això, no forma part de l' experiència, sinó que la transcendeix i pertany al món de les coses en si, o món intel·ligible. Per això, pretendre conèixer-ho constitueix una «il·lusió transcendental» de la raó. Els incondicionats són idees transcendentals, que provenen de tres classes de raonaments dialèctics, o sofismes de la raó, necessaris i inevitables. Es conceben com «totalitats» (però recordeu que, en Kant, «totalitat» és pròpiament la categoria del que és «un»): la totalitat absoluta d'un subjecte (jo), la totalitat absoluta dels fenòmens (món), la totalitat de les condicions requerides per pensar qualsevol objecte (Déu). Encara que tot incondicionat sigui, per definició, inassolible per a la ment, li serveix a aquesta per fer-se preguntes sempre noves sobre la realitat.

Veure també paralogismes, antinòmies kantianes, ideal de la raó.