Diferència entre revisions de la pàgina «Analogies de l'experiència»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|I. Kant Nom que dóna Kant als principis de l'enteniment que regulen en general...».) |
m (bot: -veure cita +vegeu la citació) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:kant7.gif|thumb|I. Kant]] | [[File:kant7.gif|thumb|I. Kant]] | ||
| − | Nom que dóna [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] als principis de l'[[enteniment|enteniment]] que regulen en general l' [[experiència|experiència]] i la [[naturalesa|naturalesa]], i que apliquen a ella a manera de [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] les [[categoria|categories]] de relació (substància, causalitat i comunitat o acció recíproca). No hi ha naturalesa ni experiència, segons Kant, sense que la nostra ment es representi [[a priori |''a priori'']] que tot [[fenomen|fenomen]] suposa una «connexió necessària de percepcions» ([[Recurs:cita Kant 19| | + | Nom que dóna [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] als principis de l'[[enteniment|enteniment]] que regulen en general l' [[experiència|experiència]] i la [[naturalesa|naturalesa]], i que apliquen a ella a manera de [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] les [[categoria|categories]] de relació (substància, causalitat i comunitat o acció recíproca). No hi ha naturalesa ni experiència, segons Kant, sense que la nostra ment es representi [[a priori |''a priori'']] que tot [[fenomen|fenomen]] suposa una «connexió necessària de percepcions» ([[Recurs:cita Kant 19|vegeu la citació]] ). Tot fenomen representa una substància que roman en el canvi, una causa o un efecte que se succeeixen en el canvi, o una interacció de reciprocitat. |
A aquestes tres possibilitats les va anomenar Kant ''analogies de l'experiència'' en general i, en particular: | A aquestes tres possibilitats les va anomenar Kant ''analogies de l'experiència'' en general i, en particular: | ||
| − | :''principi de la permanència de la substància'' ([[Recurs:cita Kant 38| | + | :''principi de la permanència de la substància'' ([[Recurs:cita Kant 38|vegeu la citació]]); |
: | : | ||
| − | :''principi de la successió temporal segons la causalitat''([[Recurs:cita Kant 36| | + | :''principi de la successió temporal segons la causalitat''([[Recurs:cita Kant 36|vegeu la citació ]]), i |
: | : | ||
| − | :''principi de la simultaneïtat segons la llei de l'acció recíproca o comunitat'' ([[Recurs:cita Kant 37| | + | :''principi de la simultaneïtat segons la llei de l'acció recíproca o comunitat'' ([[Recurs:cita Kant 37|vegeu la citació]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 20:02, 9 ago 2017
Nom que dóna Kant als principis de l'enteniment que regulen en general l' experiència i la naturalesa, i que apliquen a ella a manera de judicis sintètics a priori les categories de relació (substància, causalitat i comunitat o acció recíproca). No hi ha naturalesa ni experiència, segons Kant, sense que la nostra ment es representi a priori que tot fenomen suposa una «connexió necessària de percepcions» (vegeu la citació ). Tot fenomen representa una substància que roman en el canvi, una causa o un efecte que se succeeixen en el canvi, o una interacció de reciprocitat.
A aquestes tres possibilitats les va anomenar Kant analogies de l'experiència en general i, en particular:
- principi de la permanència de la substància (vegeu la citació);
- principi de la successió temporal segons la causalitat(vegeu la citació ), i
- principi de la simultaneïtat segons la llei de l'acció recíproca o comunitat (vegeu la citació).