Diferència entre revisions de la pàgina «Problema de Newcomb»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} thumb|William Newcomb Problema proposat pel físic William Newcomb i donat a conèixer en l'àmbit de la filosofia pel filò...».) |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:newcom1.gif|thumb|William Newcomb]] | [[File:newcom1.gif|thumb|William Newcomb]] | ||
| − | Problema proposat pel físic William Newcomb i donat a conèixer en l'àmbit de la filosofia pel filòsof nord-americà Robert Nozick, en 1969. En les seves diferents versions ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el problema de Newcomb|veure text]] ) es planteja una situació imaginària en la qual cal escollir entre dues caixetes A i B. La B conté 1.000.000 <nowiki>$</nowiki> o res (no se sap) i la caixa A conté 10.000 <nowiki>$</nowiki> (sí se sap). Es pot prendre la caixa B o bé totes dues caixes. Prèviament, una computadora ha aconseguit informació sobre la personalitat de qui escull. Si el resultat d'aquesta informació fa preveure que un es decidirà per totes dues capses, llavors es disposa que en la caixeta B no hi hagi res; si la informació fa preveure que s'escollirà només la B, es disposa posar en el seu interior 1.000.000 <nowiki>$</nowiki>. La fiabilitat de la predicció ha estat sempre màxima fins al moment present. Què decideix una persona? El problema posa de manifest una paradoxa, que consisteix que ''ambdues'' decisions semblen, per diferents raons, com les més [[racional|racionals]], raó per la qual la ''mateixa ''[[racionalitat|racionalitat]] recomana'' dues decisions diferents i oposades ''(prendre totes dues caixes o no prendre'les). [[conclusió|Conclusió]] inacceptable a partir de [[raonament|raonaments]] acceptables. Els problemes que se susciten en la solució d'aquesta [[paradoxa|paradoxa]] tenen relació amb la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]]. | + | Problema proposat pel físic William Newcomb i donat a conèixer en l'àmbit de la filosofia pel filòsof nord-americà Robert Nozick, en 1969. En les seves diferents versions ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el problema de Newcomb|veure text]]) es planteja una situació imaginària en la qual cal escollir entre dues caixetes A i B. La B conté 1.000.000 <nowiki>$</nowiki> o res (no se sap) i la caixa A conté 10.000 <nowiki>$</nowiki> (sí se sap). Es pot prendre la caixa B o bé totes dues caixes. Prèviament, una computadora ha aconseguit informació sobre la personalitat de qui escull. Si el resultat d'aquesta informació fa preveure que un es decidirà per totes dues capses, llavors es disposa que en la caixeta B no hi hagi res; si la informació fa preveure que s'escollirà només la B, es disposa posar en el seu interior 1.000.000 <nowiki>$</nowiki>. La fiabilitat de la predicció ha estat sempre màxima fins al moment present. Què decideix una persona? El problema posa de manifest una paradoxa, que consisteix que ''ambdues'' decisions semblen, per diferents raons, com les més [[racional|racionals]], raó per la qual la ''mateixa ''[[racionalitat|racionalitat]] recomana'' dues decisions diferents i oposades ''(prendre totes dues caixes o no prendre'les). [[conclusió|Conclusió]] inacceptable a partir de [[raonament|raonaments]] acceptables. Els problemes que se susciten en la solució d'aquesta [[paradoxa|paradoxa]] tenen relació amb la [[teoria de la decisió|teoria de la decisió]]. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
Problema proposat pel físic William Newcomb i donat a conèixer en l'àmbit de la filosofia pel filòsof nord-americà Robert Nozick, en 1969. En les seves diferents versions (veure text) es planteja una situació imaginària en la qual cal escollir entre dues caixetes A i B. La B conté 1.000.000 $ o res (no se sap) i la caixa A conté 10.000 $ (sí se sap). Es pot prendre la caixa B o bé totes dues caixes. Prèviament, una computadora ha aconseguit informació sobre la personalitat de qui escull. Si el resultat d'aquesta informació fa preveure que un es decidirà per totes dues capses, llavors es disposa que en la caixeta B no hi hagi res; si la informació fa preveure que s'escollirà només la B, es disposa posar en el seu interior 1.000.000 $. La fiabilitat de la predicció ha estat sempre màxima fins al moment present. Què decideix una persona? El problema posa de manifest una paradoxa, que consisteix que ambdues decisions semblen, per diferents raons, com les més racionals, raó per la qual la mateixa racionalitat recomana dues decisions diferents i oposades (prendre totes dues caixes o no prendre'les). Conclusió inacceptable a partir de raonaments acceptables. Els problemes que se susciten en la solució d'aquesta paradoxa tenen relació amb la teoria de la decisió.