Diferència entre revisions de la pàgina «Psicometria»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Parteix de la psicologia que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diverso...».) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Parteix de la [[psicologia|psicologia]] que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diversos instruments de mesurament. El primer a introduir aquest tipus d'instruments en psicologia va ser el metge i psicòleg anglès Francis Galton (1822-1911), que crea el primer laboratori de proves psicològiques en 1882. De forma paral·lela, J. McKeen Cattell, en Pennsylvania, construeix tests, o proves, i és el primer a utilitzar l'expressió ''mental test''. En 1905, [[Autor:Binet, Alfred|Binet]] i Simon presenten conjuntament la primera escala mètrica per la [[intel·ligència|intel·ligència]]; els americans Terman i Merrill la van revisar en 1917 i 1937. En 1904 Spearman aplica a la intel·ligència mètodes estadístics d'investigació i crea la teoria bifactorial de la intel·ligència, dividida en un factor general (''g'') i en factors específics (''s''), que cap als anys trenta desemboca en les teories de l'anàlisi factorial, de L.L. Thurstone i uns altres. En la dècada de 1940 a 1950 apareixen les bateries GCT (''General Classification Test''), que serveixen com a mitjans de selecció dels soldats de l'exèrcit i de la marina dels EUA Són considerats els mitjans clàssics de diagnòstic psicològic. J.P. Guilford presenta, en 1959, un model de l'estructura de la intel·ligència en forma de paral·lelepípede ([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de M. Popp 2|veure cita]]), que els seus tres eixos o dimensions determinen 120 caselles o factors d'intel·ligència. | + | Parteix de la [[psicologia|psicologia]] que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diversos instruments de mesurament. El primer a introduir aquest tipus d'instruments en psicologia va ser el metge i psicòleg anglès Francis Galton (1822-1911), que crea el primer laboratori de proves psicològiques en 1882. De forma paral·lela, J. McKeen Cattell, en Pennsylvania, construeix tests, o proves, i és el primer a utilitzar l'expressió ''mental test''. En 1905, [[Autor:Binet, Alfred|Binet]] i Simon presenten conjuntament la primera escala mètrica per la [[intel·ligència|intel·ligència]]; els americans Terman i Merrill la van revisar en 1917 i 1937. En 1904 Spearman aplica a la intel·ligència mètodes estadístics d'investigació i crea la teoria bifactorial de la intel·ligència, dividida en un factor general (''g'') i en factors específics (''s''), que cap als anys trenta desemboca en les teories de l'anàlisi factorial, de L.L. Thurstone i uns altres. En la dècada de 1940 a 1950 apareixen les bateries GCT (''General Classification Test''), que serveixen com a mitjans de selecció dels soldats de l'exèrcit i de la marina dels EUA Són considerats els mitjans clàssics de diagnòstic psicològic. J.P. Guilford presenta, en 1959, un model de l'estructura de la intel·ligència en forma de paral·lelepípede <ref><center>[[Image:intelig1.gif]]</center> |
| + | |||
| + | |||
| + | <center>Esquema de l'estructura de l'intel·lecte, segons Guilford i Hoopfner; cf. M. Popp, '' Els conceptes fonamentals de la psicologia '', Herder, Barcelona 1980, pàg. 130.</center> </ref>([[Bibliografia:Referència bibliogràfica de M. Popp 2|veure cita]]), que els seus tres eixos o dimensions determinen 120 caselles o factors d'intel·ligència. | ||
=== termes relacionats === | === termes relacionats === | ||
| Línia 45: | Línia 48: | ||
</div>{{Proc|Recurs:termes relacionats amb psicologia}} | </div>{{Proc|Recurs:termes relacionats amb psicologia}} | ||
. | . | ||
| + | __________________________________________________ | ||
| + | |||
| + | <references/> | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 18:59, 26 feb 2017
Parteix de la psicologia que s'ocupa del mesurament dels fenòmens psíquics. Recorre a sistemes de mesura, escales i tests, i diversos instruments de mesurament. El primer a introduir aquest tipus d'instruments en psicologia va ser el metge i psicòleg anglès Francis Galton (1822-1911), que crea el primer laboratori de proves psicològiques en 1882. De forma paral·lela, J. McKeen Cattell, en Pennsylvania, construeix tests, o proves, i és el primer a utilitzar l'expressió mental test. En 1905, Binet i Simon presenten conjuntament la primera escala mètrica per la intel·ligència; els americans Terman i Merrill la van revisar en 1917 i 1937. En 1904 Spearman aplica a la intel·ligència mètodes estadístics d'investigació i crea la teoria bifactorial de la intel·ligència, dividida en un factor general (g) i en factors específics (s), que cap als anys trenta desemboca en les teories de l'anàlisi factorial, de L.L. Thurstone i uns altres. En la dècada de 1940 a 1950 apareixen les bateries GCT (General Classification Test), que serveixen com a mitjans de selecció dels soldats de l'exèrcit i de la marina dels EUA Són considerats els mitjans clàssics de diagnòstic psicològic. J.P. Guilford presenta, en 1959, un model de l'estructura de la intel·ligència en forma de paral·lelepípede [1](veure cita), que els seus tres eixos o dimensions determinen 120 caselles o factors d'intel·ligència.
termes relacionats
. __________________________________________________
- ↑
Esquema de l'estructura de l'intel·lecte, segons Guilford i Hoopfner; cf. M. Popp, Els conceptes fonamentals de la psicologia , Herder, Barcelona 1980, pàg. 130.
