Diferència entre revisions de la pàgina «Falsabilitat»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "refutabilidad" a "refutabilitat") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | |||
| − | [[demarcació, criteri de|Criteri de demarcació]], amb que, segons [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], és possible distingir les [[teoria|teories]], [[hipòtesi|hipòtesis]] i [[enunciat|enunciats]] científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest [[criteri|criteri]], una teoria o una hipòtesis són científiques si poden ser falsadas o [[refutabilitat|refutades]] pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en [[contradicció|contradicció]] amb els [[fet|fets]]. Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un [[enunciat de base |enunciat bàsic]] observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) ([[Recurs:Popper: falsabilitat|veure text]] ). Enfront de la [[verificabilitat|verificabilitat]] que el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], o el [[neopositivisme|neopositivisme]] en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre [[verificació|verificació]] i [[refutació|refutació]] (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la [[ciència|ciència]] és l'intent constant de sotmetre a prova les seves [[conjectures i refutacions|conjectures]] per eliminar totes aquelles que siguin falses. | + | [[demarcació, criteri de|Criteri de demarcació]], amb que, segons [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], és possible distingir les [[teoria|teories]], [[hipòtesi|hipòtesis]] i [[enunciat|enunciats]] científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest [[criteri|criteri]], una teoria o una hipòtesis són científiques si poden ser falsadas o [[refutabilitat|refutades]] pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en [[contradicció|contradicció]] amb els [[fet|fets]]. |
| + | [[Image:popper4.gif|thumb|Karl Popper]] | ||
| + | Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un [[enunciat de base |enunciat bàsic]] observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) ([[Recurs:Popper: falsabilitat|veure text]] ). Enfront de la [[verificabilitat|verificabilitat]] que el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], o el [[neopositivisme|neopositivisme]] en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre [[verificació|verificació]] i [[refutació|refutació]] (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la [[ciència|ciència]] és l'intent constant de sotmetre a prova les seves [[conjectures i refutacions|conjectures]] per eliminar totes aquelles que siguin falses. | ||
La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del [[sentit|''sentit'']] dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí té sentit. | La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del [[sentit|''sentit'']] dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí té sentit. | ||
Revisió del 18:44, 1 nov 2016
Criteri de demarcació, amb que, segons Karl R. Popper, és possible distingir les teories, hipòtesis i enunciats científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest criteri, una teoria o una hipòtesis són científiques si poden ser falsadas o refutades pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en contradicció amb els fets.
Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un enunciat bàsic observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) (veure text ). Enfront de la verificabilitat que el Cercle de Viena, o el neopositivisme en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre verificació i refutació (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la ciència és l'intent constant de sotmetre a prova les seves conjectures per eliminar totes aquelles que siguin falses.
La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del sentit dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí té sentit.
A aquesta propietat l' anomena també refutabilitat.