Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: imperatiu categòric (III)»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: impe...».) |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
''La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa''. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del com, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: ''obra de tal manera que et relacions amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol un altre, sempre com una fi, i mai només com un mitjà''. | ''La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa''. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del com, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: ''obra de tal manera que et relacions amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol un altre, sempre com una fi, i mai només com un mitjà''. | ||
| − | {{Ref|Ref=I. Kant, '' | + | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} |
'''Veure també''': | '''Veure també''': | ||
Revisió del 23:12, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del com, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacions amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol un altre, sempre com una fi, i mai només com un mitjà.
| I. Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104). |
Veure també:
Primera definició d'imperatiu categòric.