Diferència entre revisions de la pàgina «Frònesi»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "eubulía" a "eubulia") |
m (Text de reemplaçament - "frónesis" a "frònesi") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | ([[Grec::Φρόνησις]]) Terme grec que, seguint la tradició escolàstica, sol traduir-se per prudència o, en el cas de [[Autor:Plató|Plató]], com a sinònim de la saviesa ([[Grec::σοφία]]), que és prudent, i que pertany a l'ànima racional, pròpia dels governants en la seva república ideal. En el famós mite de l'auriga Plató atorga tres virtuts ([[Grec::ἀρηταί]]) a les tres parts de l'[[ànima|ànima]]: la [[Grec::σωφροσύνη]] (temprança), la [[Grec::ἀνδρεία]] (valor o fortalesa) i la [[Grec::σοφία]] (saber) o | + | ([[Grec::Φρόνησις]]) Terme grec que, seguint la tradició escolàstica, sol traduir-se per prudència o, en el cas de [[Autor:Plató|Plató]], com a sinònim de la saviesa ([[Grec::σοφία]]), que és prudent, i que pertany a l'ànima racional, pròpia dels governants en la seva república ideal. En el famós mite de l'auriga Plató atorga tres virtuts ([[Grec::ἀρηταί]]) a les tres parts de l'[[ànima|ànima]]: la [[Grec::σωφροσύνη]] (temprança), la [[Grec::ἀνδρεία]] (valor o fortalesa) i la [[Grec::σοφία]] (saber) o frònesi ([[Grec::φρόνησις]]) (seny, capacitat d'elecció o prudència en la traducció escolàstica). |
En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], la [[Grec::Φρόνησις]] és una de les virtuts [[dianoètic|dianoètiques]], equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o [[eubulia]] ([[Grec::εὐβουλία]]) per aconseguir la [[felicitat]] o eudemonisme ([[Grec::εὺδαιμονια]]). | En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], la [[Grec::Φρόνησις]] és una de les virtuts [[dianoètic|dianoètiques]], equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o [[eubulia]] ([[Grec::εὐβουλία]]) per aconseguir la [[felicitat]] o eudemonisme ([[Grec::εὺδαιμονια]]). |
Revisió del 16:30, 20 abr 2015
(Φρόνησις) Terme grec que, seguint la tradició escolàstica, sol traduir-se per prudència o, en el cas de Plató, com a sinònim de la saviesa (σοφία), que és prudent, i que pertany a l'ànima racional, pròpia dels governants en la seva república ideal. En el famós mite de l'auriga Plató atorga tres virtuts (ἀρηταί) a les tres parts de l'ànima: la σωφροσύνη (temprança), la ἀνδρεία (valor o fortalesa) i la σοφία (saber) o frònesi (φρόνησις) (seny, capacitat d'elecció o prudència en la traducció escolàstica).
En Aristòtil, la Φρόνησις és una de les virtuts dianoètiques, equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o eubulia (εὐβουλία) per aconseguir la felicitat o eudemonisme (εὺδαιμονια).
Veure prudència.