Diferència entre revisions de la pàgina «Basili, sant»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "capadocios" a "capadocis") |
m (Text de reemplaçament - "Basilio" a "Basili") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
− | |Nom= | + | |Nom=Basili, sant |
}} | }} | ||
Un dels [[pares de l'Església|pares de l'Església]] del grup anomenat dels «[[Capadocios, pares|grans capadocis]]». Originari de Cesarea de Capadocia, era germà de Gregori de Nyssa i va ser bisbe de Cesarea. De tendència [[neoplatonisme|neoplatònica]], va ser partidari, enfront del seu adversari Eunomio, de recórrer amb moderació a la filosofia. En rebatre l'herejía eunomiana, que sostenia que el Fill, en ser engendrat, no podia ser de la mateixa naturalesa que el Pare, va recórrer a conceptes filosòfics grecs, com per exemple,'' [[ousía|ousía]]'', [[essència|essència]], i [[hipòstasi|''hipòstasi'']], persona, aplicats a un context [[teologia|teològic]]. | Un dels [[pares de l'Església|pares de l'Església]] del grup anomenat dels «[[Capadocios, pares|grans capadocis]]». Originari de Cesarea de Capadocia, era germà de Gregori de Nyssa i va ser bisbe de Cesarea. De tendència [[neoplatonisme|neoplatònica]], va ser partidari, enfront del seu adversari Eunomio, de recórrer amb moderació a la filosofia. En rebatre l'herejía eunomiana, que sostenia que el Fill, en ser engendrat, no podia ser de la mateixa naturalesa que el Pare, va recórrer a conceptes filosòfics grecs, com per exemple,'' [[ousía|ousía]]'', [[essència|essència]], i [[hipòstasi|''hipòstasi'']], persona, aplicats a un context [[teologia|teològic]]. |
Revisió del 14:00, 14 abr 2015
Un dels pares de l'Església del grup anomenat dels «grans capadocis». Originari de Cesarea de Capadocia, era germà de Gregori de Nyssa i va ser bisbe de Cesarea. De tendència neoplatònica, va ser partidari, enfront del seu adversari Eunomio, de recórrer amb moderació a la filosofia. En rebatre l'herejía eunomiana, que sostenia que el Fill, en ser engendrat, no podia ser de la mateixa naturalesa que el Pare, va recórrer a conceptes filosòfics grecs, com per exemple, ousía, essència, i hipòstasi, persona, aplicats a un context teològic.