Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Ús i esment»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència")
m (Text de reemplaçament - "llenguatge objecto" a "llenguatge objecte")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Paraules amb que es designa el diferent nivell lingüístic ([[llenguatge objecto|llenguatge objecto]] o [[metallenguatge|metallenguatge]]) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecto es ''esmenten'',no s'usen, pel metallenguatge, mentre que aquest sí'' usa'' els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecto ''usa ''els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» s'entrecomillan o s'escriuen en ''cursiva''
+
Paraules amb que es designa el diferent nivell lingüístic ([[llenguatge objecte|llenguatge objecte]] o [[metallenguatge|metallenguatge]]) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecte es ''esmenten'',no s'usen, pel metallenguatge, mentre que aquest sí'' usa'' els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecte ''usa ''els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» s'entrecomillan o s'escriuen en ''cursiva''
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
 
<center>'''veure exemple ↓'''</center>
 
<center>'''veure exemple ↓'''</center>

Revisió del 21:50, 12 abr 2015

Paraules amb que es designa el diferent nivell lingüístic (llenguatge objecte o metallenguatge) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecte es esmenten,no s'usen, pel metallenguatge, mentre que aquest sí usa els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecte usa els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» s'entrecomillan o s'escriuen en cursiva

veure exemple ↓

A: A Roma l' anomena la ciutat eterna.

B: «Roma» té les mateixes lletres que «amor».

En B, la paraula «Roma» es esmenta, mentre que en A se usa.

L'esmentat té valor de nom; d'ell s'afirma o nega alguna cosa en metallenguatge. L'ús de les cometes, i per tant la distinció de nivells de llenguatge, elimina l'ambigüitat i soluciona les paradoxes que es produeixen quan el llenguatge parla de si mateix (autorreferència).

Veure paradoxa del mentider.