Diferència entre revisions de la pàgina «Ús i esment»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència") |
m (Text de reemplaçament - "llenguatge objecto" a "llenguatge objecte") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Paraules amb que es designa el diferent nivell lingüístic ([[llenguatge | + | Paraules amb que es designa el diferent nivell lingüístic ([[llenguatge objecte|llenguatge objecte]] o [[metallenguatge|metallenguatge]]) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecte es ''esmenten'',no s'usen, pel metallenguatge, mentre que aquest sí'' usa'' els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecte ''usa ''els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» s'entrecomillan o s'escriuen en ''cursiva'' |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
<center>'''veure exemple ↓'''</center> | <center>'''veure exemple ↓'''</center> |
Revisió del 21:50, 12 abr 2015
Paraules amb que es designa el diferent nivell lingüístic (llenguatge objecte o metallenguatge) que els termes i enunciats poden tenir en un context lingüístic. Els termes o enunciats del llenguatge objecte es esmenten,no s'usen, pel metallenguatge, mentre que aquest sí usa els seus propis termes o enunciats. Al seu torn, el llenguatge objecte usa els seus propis termes o enunciats, però en ell no hi ha termes esmentats. En la pràctica, els termes o enunciats «esmentats» s'entrecomillan o s'escriuen en cursiva
A: A Roma l' anomena la ciutat eterna.
B: «Roma» té les mateixes lletres que «amor».
En B, la paraula «Roma» es esmenta, mentre que en A se usa.
L'esmentat té valor de nom; d'ell s'afirma o nega alguna cosa en metallenguatge. L'ús de les cometes, i per tant la distinció de nivells de llenguatge, elimina l'ambigüitat i soluciona les paradoxes que es produeixen quan el llenguatge parla de si mateix (autorreferència).
Veure paradoxa del mentider.