Diferència entre revisions de la pàgina «Cleantes»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Tempero" a "Temple") |
m (Text de reemplaçament - "Asos" a "Assus") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>([[Grec::Κλεάνθης]])</small> | <small>([[Grec::Κλεάνθης]])</small> | ||
| − | Filòsof grec estoic. Va néixer a | + | Filòsof grec estoic. Va néixer a Assus (Àsia Menor), en el si d'una família d'origen humil, i es va guanyar la vida durant un temps com a lluitador professional. Cap a l'any 289 a. de C. va marxar a Atenes, on va conèixer a [[Autor:Zenó de Cítion|Zenó de Cítion]], del que va ser deixeble gairebé durant vint anys, i a qui va succeir com escolarca o director de la [[Stoa|St''o''a]]. Segons es narra, es va deixar morir d'inanició als 99 anys. El seu deixeble [[Autor:Crisip|Crisip]] li va succeir com a tercer director de l'escola [[estoïcisme|estoica]]. |
Cleantes va basar tot el seu pensament en el de Zenó de Cítion, al que va imprimir una adreça més ètic-religiosa, més allunyada del la influència dels [[cínics|cínics]], i més orientada cap al pensament especulatiu. Com tots els estoics, creia que el tot, és a dir, la ''physis'' de la qual formem part, està regit determinísticament per un [[logos|''logos'']] diví. Per això, va reformular la tesi del seu mestre: «viu d'acord amb tu mateix», per la tesi estoica més coneguda: «viu d'acord amb la naturalesa» ([[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (viure conforme a la naturalesa)|veure text]]). En teoria del coneixement va forjar la imatge del procés cognoscitiu com format per impressions, a la manera en què els objectes deixen la seva petjada en una tablilla de cera. El seu deixeble Crisip, que li va succeir com a tercer escolarca de la ''Stoa'', va matisar aquestes tesis, i les reelaboró, creant les bases definitives de l'estoïcisme antic, alhora que va desenvolupar la lògica d'aquesta escola. | Cleantes va basar tot el seu pensament en el de Zenó de Cítion, al que va imprimir una adreça més ètic-religiosa, més allunyada del la influència dels [[cínics|cínics]], i més orientada cap al pensament especulatiu. Com tots els estoics, creia que el tot, és a dir, la ''physis'' de la qual formem part, està regit determinísticament per un [[logos|''logos'']] diví. Per això, va reformular la tesi del seu mestre: «viu d'acord amb tu mateix», per la tesi estoica més coneguda: «viu d'acord amb la naturalesa» ([[Recurs:Diògenes Laerci: filosofia estoica (viure conforme a la naturalesa)|veure text]]). En teoria del coneixement va forjar la imatge del procés cognoscitiu com format per impressions, a la manera en què els objectes deixen la seva petjada en una tablilla de cera. El seu deixeble Crisip, que li va succeir com a tercer escolarca de la ''Stoa'', va matisar aquestes tesis, i les reelaboró, creant les bases definitives de l'estoïcisme antic, alhora que va desenvolupar la lògica d'aquesta escola. | ||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=AssosTemploAtena.jpg | |Imatge=AssosTemploAtena.jpg | ||
| − | |Description=Temple d'Atenea en | + | |Description=Temple d'Atenea en Assus |
}} | }} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
| Línia 25: | Línia 25: | ||
|Final= | |Final= | ||
|Epoca2= | |Epoca2= | ||
| − | |Lloc= | + | |Lloc=Assus |
|Incert=Si | |Incert=Si | ||
}} | }} | ||
Revisió del 00:10, 8 abr 2015
(Κλεάνθης)
Filòsof grec estoic. Va néixer a Assus (Àsia Menor), en el si d'una família d'origen humil, i es va guanyar la vida durant un temps com a lluitador professional. Cap a l'any 289 a. de C. va marxar a Atenes, on va conèixer a Zenó de Cítion, del que va ser deixeble gairebé durant vint anys, i a qui va succeir com escolarca o director de la Stoa. Segons es narra, es va deixar morir d'inanició als 99 anys. El seu deixeble Crisip li va succeir com a tercer director de l'escola estoica.
Cleantes va basar tot el seu pensament en el de Zenó de Cítion, al que va imprimir una adreça més ètic-religiosa, més allunyada del la influència dels cínics, i més orientada cap al pensament especulatiu. Com tots els estoics, creia que el tot, és a dir, la physis de la qual formem part, està regit determinísticament per un logos diví. Per això, va reformular la tesi del seu mestre: «viu d'acord amb tu mateix», per la tesi estoica més coneguda: «viu d'acord amb la naturalesa» (veure text). En teoria del coneixement va forjar la imatge del procés cognoscitiu com format per impressions, a la manera en què els objectes deixen la seva petjada en una tablilla de cera. El seu deixeble Crisip, que li va succeir com a tercer escolarca de la Stoa, va matisar aquestes tesis, i les reelaboró, creant les bases definitives de l'estoïcisme antic, alhora que va desenvolupar la lògica d'aquesta escola.
Cleantes va escriure una cinquantena de llibres, dels quals solament es conserven els seus títols i uns pocs fragments, el més destacable dels quals és el Himne a Zeus, d'orientació fortament religiosa. Va combatre als epicuris i a l`atomisme de Demòcrit, i va escriure una exposició de la filosofia de Heràclit, al que considerava com a antecessor de l'estoïcisme.
En l'article dedicat a l`estoïcisme es fa una exposició més extensa de les tesis d'aquesta escola de pensament.