Diferència entre revisions de la pàgina «Hipòtesi ad hoc»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "argumento" a "argument") |
m (Text de reemplaçament - "hipòtesi auxiliars" a "hipòtesis auxiliars") |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
| − | [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] les anomena ''estratagemas convencionalistes ''i, portat per el seu [[refutació|refutacionisme]], exigeix no salvar pel seu mitjà a una teoria. La metodologia científica, no obstant això, que s'inspira en un refutacionisme menys radical, admet el recurs a les hipòtesis ''ad hoc ''mentre no les accepti sense contrastar-les. Aquest tipus d'hipòtesi forma part del conjunt d'hipòtesi, [[ | + | [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] les anomena ''estratagemas convencionalistes ''i, portat per el seu [[refutació|refutacionisme]], exigeix no salvar pel seu mitjà a una teoria. La metodologia científica, no obstant això, que s'inspira en un refutacionisme menys radical, admet el recurs a les hipòtesis ''ad hoc ''mentre no les accepti sense contrastar-les. Aquest tipus d'hipòtesi forma part del conjunt d'hipòtesi, [[hipòtesis auxiliars|hipòtesis auxiliars]] i clàusules [[ceteris paribus|''ceteris paribus'']] i unes altres que globalment es posen a prova en una [[contrastació|contrastació]]. |
En [[lògica|lògica]], la fal·làcia de la hipòtesi ''ad hoc'' es comet quan en una [[argument |argumentació]] s'introdueix una hipòtesi auxiliar, o es modifica la inicialment proposta, amb l'única finalitat d'evitar que es demostri la falsedat d'aquesta, sense una altra prova raonable de la [[versemblança|versemblança]] de la hipòtesi que s'introdueix que la seva aptitud per salvar la hipòtesi inicial. | En [[lògica|lògica]], la fal·làcia de la hipòtesi ''ad hoc'' es comet quan en una [[argument |argumentació]] s'introdueix una hipòtesi auxiliar, o es modifica la inicialment proposta, amb l'única finalitat d'evitar que es demostri la falsedat d'aquesta, sense una altra prova raonable de la [[versemblança|versemblança]] de la hipòtesi que s'introdueix que la seva aptitud per salvar la hipòtesi inicial. | ||
Revisió del 15:00, 5 abr 2015
Hipòtesi que s'accepta sense cap confirmació experimental, per la sola finalitat de fer coherent una teoria i evitar la seva refutació mitjançant l'observació i l'experimentació.
Els qui sostenien la hipòtesi del «flogisto», l'anomenat principi del foc, o responsable de la combustió i que, segons deia G.I. Stahl (1660-1734), que ho va postular, emanava dels cossos en combustió, tenien dificultat per explicar per què, en cremar-se els metalls, composts segons ells de «calç» i «flogisto», el metall calcinat augmentava de pes. Si augmenten de pes, argumentaven, és que el flogist tenia un «pes negatiu». Lavoiser va argumentar que, si hi havia augment de pes, llavors els metalls no perdien un suposat flogist o, el que és igual, la combustió no consistia a alliberar flogist, hipòtesi que es mostrava llavors inútil. És el que demana la bona lògica. En canvi, la hipòtesi del «pes negatiu» és una hipòtesi ad hoc,concebuda únicament per solucionar, sense prova experimental alguna, el problema de l'augment de pes (per fixació de l'oxigen de l'aire).
Popper les anomena estratagemas convencionalistes i, portat per el seu refutacionisme, exigeix no salvar pel seu mitjà a una teoria. La metodologia científica, no obstant això, que s'inspira en un refutacionisme menys radical, admet el recurs a les hipòtesis ad hoc mentre no les accepti sense contrastar-les. Aquest tipus d'hipòtesi forma part del conjunt d'hipòtesi, hipòtesis auxiliars i clàusules ceteris paribus i unes altres que globalment es posen a prova en una contrastació.
En lògica, la fal·làcia de la hipòtesi ad hoc es comet quan en una argumentació s'introdueix una hipòtesi auxiliar, o es modifica la inicialment proposta, amb l'única finalitat d'evitar que es demostri la falsedat d'aquesta, sense una altra prova raonable de la versemblança de la hipòtesi que s'introdueix que la seva aptitud per salvar la hipòtesi inicial.
En la vida pràctica, l'aducció de circumstàncies de mala sort, conspiració social, etc., per justificar un fet o una situació, suposa el recurs a una argumentació fal·laç ad hoc.