Diferència entre revisions de la pàgina «Melissos de Samos»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "ática" a "àtica") |
m (Text de reemplaçament - "[[res|" a "[[no-res|") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Filòsof [[presocràtics|presocràtic]] i polític grec. Originari de la illa de Samos, Melissos, fill d'Itágenes, va destacar com a estrateg. L'any 441 a. de C. va derrotar a l'armada atenesa infligint una important derrota a Pèricles que en aquell temps bloquejava Samos. Va ser contemporani d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], [[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]], [[Autor:Herodot|Herodot]], [[Autor:Leucip|Leucip]] i [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. Malgrat ser d'origen samio, Melissos va prosseguir la filosofia dels [[eleàtica, escola|eleates]] i, segons alguns, va ser deixeble de [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]]. La informació que posseïm d'ell ens la proporcionen Tucídides, Aristòtil i Simplicio, que cita fragments de la seva obra: ''Sobre la naturalesa o sobre l'ésser,'' escrita en prosa i sense les ressonàncies religioses del poema de Parmènides. | Filòsof [[presocràtics|presocràtic]] i polític grec. Originari de la illa de Samos, Melissos, fill d'Itágenes, va destacar com a estrateg. L'any 441 a. de C. va derrotar a l'armada atenesa infligint una important derrota a Pèricles que en aquell temps bloquejava Samos. Va ser contemporani d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], [[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]], [[Autor:Herodot|Herodot]], [[Autor:Leucip|Leucip]] i [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. Malgrat ser d'origen samio, Melissos va prosseguir la filosofia dels [[eleàtica, escola|eleates]] i, segons alguns, va ser deixeble de [[Autor:Zenó d'Elea|Zenó d'Elea]]. La informació que posseïm d'ell ens la proporcionen Tucídides, Aristòtil i Simplicio, que cita fragments de la seva obra: ''Sobre la naturalesa o sobre l'ésser,'' escrita en prosa i sense les ressonàncies religioses del poema de Parmènides. | ||
| − | Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments eleáticos, sinó que va mostrar originalitat i es va oposar als [[pluralisme|pluralistes]] i als [[atomisme|atomistes]]. Va acceptar, com [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], que l'ésser és un i indivisible; no generat i etern; homogeni, immòbil, sense canvi i solament accessible a la raó. També com l'eleata va declarar que els sentits solament ens ofereixen mera [[Grec::δόξα]] (''[[doxa]]'', opinió) i, per tant, no ens develan la [[Grec::ἀλήθεια]] (''[[alétheia]]'', veritat). Però a diferència de Parmènides, que comparava l'ésser amb una esfera, Melissos ho declara il·limitat i infinit, com el [[Grec::ἄπειρον]] (''[[ápeiron]]'') d'[[Autor:Anaximandre|Anaximandre]], utilitzant el sentit d'infinit i il·limitat tant espacial com temporalment. En contra dels atomistes negava la possibilitat del [[buit|buit]], ja que ho identificava amb la [[res|res]] o el no-ser. La mateixa inexistència del buit la utilitzava per reforçar el caràcter immòbil de l'ésser, ja que en ser tot un ''plenum'' no pot tampoc moure's. De la mateixa manera argumentava contra la teoria d'[[Autor:Anaxímenes|Anaxímenes]] de la condensació i rarefacció ([[Recurs:cita de Melissos de Samos|veure cita]]), i declarava en ser incorpóreo (sense ''sôma''), perquè no té parts ni pot dividir-se. | + | Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments eleáticos, sinó que va mostrar originalitat i es va oposar als [[pluralisme|pluralistes]] i als [[atomisme|atomistes]]. Va acceptar, com [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]], que l'ésser és un i indivisible; no generat i etern; homogeni, immòbil, sense canvi i solament accessible a la raó. També com l'eleata va declarar que els sentits solament ens ofereixen mera [[Grec::δόξα]] (''[[doxa]]'', opinió) i, per tant, no ens develan la [[Grec::ἀλήθεια]] (''[[alétheia]]'', veritat). Però a diferència de Parmènides, que comparava l'ésser amb una esfera, Melissos ho declara il·limitat i infinit, com el [[Grec::ἄπειρον]] (''[[ápeiron]]'') d'[[Autor:Anaximandre|Anaximandre]], utilitzant el sentit d'infinit i il·limitat tant espacial com temporalment. En contra dels atomistes negava la possibilitat del [[buit|buit]], ja que ho identificava amb la [[no-res|res]] o el no-ser. La mateixa inexistència del buit la utilitzava per reforçar el caràcter immòbil de l'ésser, ja que en ser tot un ''plenum'' no pot tampoc moure's. De la mateixa manera argumentava contra la teoria d'[[Autor:Anaxímenes|Anaxímenes]] de la condensació i rarefacció ([[Recurs:cita de Melissos de Samos|veure cita]]), i declarava en ser incorpóreo (sense ''sôma''), perquè no té parts ni pot dividir-se. |
[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (''Metafísica, ''986b; ''Física,'' 185a, 186a; ''Refutacions sofístiques,'' 167b, 181a.) | [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (''Metafísica, ''986b; ''Física,'' 185a, 186a; ''Refutacions sofístiques,'' 167b, 181a.) | ||
Revisió del 19:30, 28 març 2015
Filòsof presocràtic i polític grec. Originari de la illa de Samos, Melissos, fill d'Itágenes, va destacar com a estrateg. L'any 441 a. de C. va derrotar a l'armada atenesa infligint una important derrota a Pèricles que en aquell temps bloquejava Samos. Va ser contemporani d'Empèdocles, Anaxàgores, Herodot, Leucip i Demòcrit. Malgrat ser d'origen samio, Melissos va prosseguir la filosofia dels eleates i, segons alguns, va ser deixeble de Zenó d'Elea. La informació que posseïm d'ell ens la proporcionen Tucídides, Aristòtil i Simplicio, que cita fragments de la seva obra: Sobre la naturalesa o sobre l'ésser, escrita en prosa i sense les ressonàncies religioses del poema de Parmènides.
Com a filòsof no es va limitar a seguir els raonaments eleáticos, sinó que va mostrar originalitat i es va oposar als pluralistes i als atomistes. Va acceptar, com Parmènides, que l'ésser és un i indivisible; no generat i etern; homogeni, immòbil, sense canvi i solament accessible a la raó. També com l'eleata va declarar que els sentits solament ens ofereixen mera δόξα (doxa, opinió) i, per tant, no ens develan la ἀλήθεια (alétheia, veritat). Però a diferència de Parmènides, que comparava l'ésser amb una esfera, Melissos ho declara il·limitat i infinit, com el ἄπειρον (ápeiron) d'Anaximandre, utilitzant el sentit d'infinit i il·limitat tant espacial com temporalment. En contra dels atomistes negava la possibilitat del buit, ja que ho identificava amb la res o el no-ser. La mateixa inexistència del buit la utilitzava per reforçar el caràcter immòbil de l'ésser, ja que en ser tot un plenum no pot tampoc moure's. De la mateixa manera argumentava contra la teoria d'Anaxímenes de la condensació i rarefacció (veure cita), i declarava en ser incorpóreo (sense sôma), perquè no té parts ni pot dividir-se.
Aristòtil li va combatre amb duresa declarant que tot el seu pensament era una sèrie de deduccions que procedien d'un absurd inicial i que, a més, es basava sovint en fal·làcies. (Metafísica, 986b; Física, 185a, 186a; Refutacions sofístiques, 167b, 181a.)