Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Angoixa»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} (del llatí, ''angustus'', estret) Sentiment paralitzador de la vida psíquica racional i conscient, diferent del temor i la por a al...».)
 
m (Text de reemplaçament - "[[res|" a "[[no-res|")
Línia 2: Línia 2:
 
(del llatí, ''angustus'', estret) Sentiment paralitzador de la vida [[psíquic|psíquica]] racional i conscient, diferent del temor i la por a alguna cosa real i concreta, procedent d'una sensació difusa d'inseguretat davant persones, coses o situacions que es perceben com a amenaçadores davant res en concret. Rep també el nom d' «ansietat» ([[Recurs:Text de Riva|veure cita]]). Per a alguns filòsofs i psicòlegs, l'angoixa és sempre, d'alguna manera, temor a la [[mort|mort]]. L'angoixa permanent és causa freqüent de malalties psicosomàtiques. Tant l'angoixa com l'ansietat provenen de causes internes, que obeeixen principalment a maneres distorsionades de veure les coses, que s'identifiquen com a fantasies destructores, i a la manera com es jutja a si mateix l'individu. Es distingeix entre l'ansietat/angoixa com a estat transitori de la persona i l'ansietat/angoixa com a tret de la personalitat. La [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] interpreta aquesta última com un símptoma que posa de manifest l'existència d'una [[malaltia mental|neurosi]].
 
(del llatí, ''angustus'', estret) Sentiment paralitzador de la vida [[psíquic|psíquica]] racional i conscient, diferent del temor i la por a alguna cosa real i concreta, procedent d'una sensació difusa d'inseguretat davant persones, coses o situacions que es perceben com a amenaçadores davant res en concret. Rep també el nom d' «ansietat» ([[Recurs:Text de Riva|veure cita]]). Per a alguns filòsofs i psicòlegs, l'angoixa és sempre, d'alguna manera, temor a la [[mort|mort]]. L'angoixa permanent és causa freqüent de malalties psicosomàtiques. Tant l'angoixa com l'ansietat provenen de causes internes, que obeeixen principalment a maneres distorsionades de veure les coses, que s'identifiquen com a fantasies destructores, i a la manera com es jutja a si mateix l'individu. Es distingeix entre l'ansietat/angoixa com a estat transitori de la persona i l'ansietat/angoixa com a tret de la personalitat. La [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] interpreta aquesta última com un símptoma que posa de manifest l'existència d'una [[malaltia mental|neurosi]].
  
HIST. L'[[existencialisme|existencialisme]] ha utilitzat el terme per expressar amb ell la condició fonamental de l'[[home|home,]] que es caracteritza, en general, com a absència total de [[sentit|sentit]] i, en particular, com a temor o «vertigen davant la llibertat» ([[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]]), o com la «[[nàusea|nàusea]]» que produeix el contrasentit, o el [[res|no-res]], de l'existència ([[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]]), o percepció de la pròpia existència inauténtica i de no ser més que un «ésser-per a-la-mort» ([[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]]).
+
HIST. L'[[existencialisme|existencialisme]] ha utilitzat el terme per expressar amb ell la condició fonamental de l'[[home|home,]] que es caracteritza, en general, com a absència total de [[sentit|sentit]] i, en particular, com a temor o «vertigen davant la llibertat» ([[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]]), o com la «[[nàusea|nàusea]]» que produeix el contrasentit, o el [[no-res|no-res]], de l'existència ([[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]]), o percepció de la pròpia existència inauténtica i de no ser més que un «ésser-per a-la-mort» ([[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]]).
  
  

Revisió del 19:30, 28 març 2015

 (del llatí, angustus, estret) Sentiment paralitzador de la vida psíquica racional i conscient, diferent del temor i la por a alguna cosa real i concreta, procedent d'una sensació difusa d'inseguretat davant persones, coses o situacions que es perceben com a amenaçadores davant res en concret. Rep també el nom d' «ansietat» (veure cita). Per a alguns filòsofs i psicòlegs, l'angoixa és sempre, d'alguna manera, temor a la mort. L'angoixa permanent és causa freqüent de malalties psicosomàtiques. Tant l'angoixa com l'ansietat provenen de causes internes, que obeeixen principalment a maneres distorsionades de veure les coses, que s'identifiquen com a fantasies destructores, i a la manera com es jutja a si mateix l'individu. Es distingeix entre l'ansietat/angoixa com a estat transitori de la persona i l'ansietat/angoixa com a tret de la personalitat. La psicoanàlisi interpreta aquesta última com un símptoma que posa de manifest l'existència d'una neurosi.

HIST. L'existencialisme ha utilitzat el terme per expressar amb ell la condició fonamental de l'home, que es caracteritza, en general, com a absència total de sentit i, en particular, com a temor o «vertigen davant la llibertat» (Kierkegaard), o com la «nàusea» que produeix el contrasentit, o el no-res, de l'existència (Sartre), o percepció de la pròpia existència inauténtica i de no ser més que un «ésser-per a-la-mort» (Heidegger).