Diferència entre revisions de la pàgina «Propter quid»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Aquino, Tomàs de" a "Auino, Tomàs d'") |
m (Text de reemplaçament - "Auino" a "Aquino") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Expressions llatines, pròpies de la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], que usen, respectivament, la preposició «per causa de» o la conjunció causal «perquè», en el seu sentit decadent de ''scire quia'', o saber que,'' per ''traduir dos tipus de [[demostració|demostració]] distingides per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]: la que demostra el ''que ''([[Grec::τὸὅτι]]) una cosa és (demostració ''quia''), i la que demostra ''per què'' ([[Grec::τὸδιότι]]) una cosa és el que és (demostració ''propter quid''). Aquesta última és la demostració ''perfecta ''o causal, que dóna la raó de per què alguna cosa és com és; a la primera anomena demostració menys perfecta, perquè només demostra que alguna cosa és d'una manera determinada. D'alguna manera la demostració ''propter quid'' s'assimila a la demostració [[a priori |''a posteriori'']], que és un procés discursiu que va dels efectes a la [[causa|causa]], com succeeix amb les clàssiques [[cinc vies|cinc vies]] de [[Autor: | + | Expressions llatines, pròpies de la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], que usen, respectivament, la preposició «per causa de» o la conjunció causal «perquè», en el seu sentit decadent de ''scire quia'', o saber que,'' per ''traduir dos tipus de [[demostració|demostració]] distingides per [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]: la que demostra el ''que ''([[Grec::τὸὅτι]]) una cosa és (demostració ''quia''), i la que demostra ''per què'' ([[Grec::τὸδιότι]]) una cosa és el que és (demostració ''propter quid''). Aquesta última és la demostració ''perfecta ''o causal, que dóna la raó de per què alguna cosa és com és; a la primera anomena demostració menys perfecta, perquè només demostra que alguna cosa és d'una manera determinada. D'alguna manera la demostració ''propter quid'' s'assimila a la demostració [[a priori |''a posteriori'']], que és un procés discursiu que va dels efectes a la [[causa|causa]], com succeeix amb les clàssiques [[cinc vies|cinc vies]] de [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], i la demostració ''quia'', a la demostració [[a priori |''a priori'']], que és un procés discursiu basat en la idea, noció o definició d'alguna cosa, com succeeix amb el conegut [[argument ontològic|argument ontològic]] de [[Autor:Anselm de Canterbury (o d'Aosta), sant|sant Anselm]]. |
Veure [[anàlisi|anàlisi]]. | Veure [[anàlisi|anàlisi]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:20, 21 març 2015
Expressions llatines, pròpies de la filosofia escolàstica, que usen, respectivament, la preposició «per causa de» o la conjunció causal «perquè», en el seu sentit decadent de scire quia, o saber que, per traduir dos tipus de demostració distingides per Aristòtil: la que demostra el que (τὸὅτι) una cosa és (demostració quia), i la que demostra per què (τὸδιότι) una cosa és el que és (demostració propter quid). Aquesta última és la demostració perfecta o causal, que dóna la raó de per què alguna cosa és com és; a la primera anomena demostració menys perfecta, perquè només demostra que alguna cosa és d'una manera determinada. D'alguna manera la demostració propter quid s'assimila a la demostració a posteriori, que és un procés discursiu que va dels efectes a la causa, com succeeix amb les clàssiques cinc vies de Tomàs d'Aquino, i la demostració quia, a la demostració a priori, que és un procés discursiu basat en la idea, noció o definició d'alguna cosa, com succeeix amb el conegut argument ontològic de sant Anselm.
Veure anàlisi.