Mostra la font per a Laín Entralgo, Pedro: la consciència, fenomen còsmic

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Laín Entralgo, Pedro: la consciència, fenomen còsmic|Idioma=Español}}
[...] de quina manera és fenomen còsmic la consciència?

Radicalment ho és –penso jo que ho és– perquè, considerat el Tot del cosmos com a ''natura naturans, i ''la seva realitat última com a dinamisme evolutivament configurador d'estructures dinàmiques, primer no vivents i després vivents, dotades totes elles de propietats estructurals específiques, i cadascuna essencialment irreductible a les anteriors i insuficient per a explicar la novetat de les subsegüents, necessàriament em veig conduït a pensar que la consciència és una expressió evolutiva del dinamisme còsmic, estructural i ascendentment realitzada com a ''consciència bioquímica ''en els protozous, com a ''consciència neural ''múltiplement diversificada en els metazoos dotats de sistema nerviós, i com a consciència neural i personal de la realitat del món i de la realitat de cada persona en l'espècie humana. Segons això, la consciència humana no és una conseqüència de l'activitat conscient d'una ànima espiritual, com afirmen els dualistes, ni l'epifenòmen de l'activitat d'un sistema biològico-molecular, com ensenyen els materialistes a l'ús, sinó la diversa, però unificable expressió del radical dinamisme de la ''natura naturans''que és el Tot del cosmos, quan en la seva evolució –com ha succeït en la superfície del nostre planeta i per ventura també en altres astres de la Via Làctica o d'altres galàxies– ha arribat al nivell estructural de la vida animal i, això és el que ara importa, al nivell de la vida humana.

Segons això, qui o què és conscient en aquesta humanament còsmica activitat del Tot de l'univers? Qui o què s'adona conscientment de la realitat del món i de si mateix? Descartades la resposta dualista i la materialista, la meva es troba integrada per les següents tesis:

''1a. ''L'acte conscient té el seu executor immediat en l'estructura dinàmica, fet i fet còsmica, que denominar-nos home ''in generi'' o realitat humana, i més concretament en la porció cerebral d'aquesta estructura. A condició, això sí, que entenguem l'activitat neuropsicològica conformement a l'assenyat advertiment del neurofisiòleg P. s. Rose tan bené comentada entre nosaltres per F. Mora: «Estats bioquímics especials es corresponen amb aspectes de la conducta també especials, no perquè la bioquímica és causa de la conducta, sinó perquè és la conducta vista segons un diferent nivell de l'anàlisi i queda expressada en un llenguatge també diferent. Connexions sinàptiques modificades no són causa de la memòria, ''són'' la memòria. El tret de les neurones de l'hipotàlem i d'altres regions del cervell no és causa de la gana, és la gana». Sentència que haurien de tenir i no tenen en compte F. Crick, un dels pioners en la neurobiologia de la consciència, i J. R. Searle, tan esperançat en les possibilitats de les neurociències per a donar raó total del presumpte «enigma» de l'activitat conscient.

2n. Certament, la realitat d'una realitat natural –el seu coneixement del real no com a «fenomen», sinó com a «cosa en si», diria Kant– sempre tindrà un fons enigmàtic per a la intel·ligència humana; molt bé ho saben els científics i els filòsofs capaços de distingir el factible i l'utòpic, sense minva de valorar degudament el paper de la utopia en la vida humana. Però amb aquesta reserva m'atreveixo a pensar que amb la meva proposta s'arriba més al fons del que com a activitat humana i còsmica és la consciència de l'home.

Heus aquí la meva fórmula: com la molècula del benzè, més enllà de la seva evident condició material, és dinamisme còsmic bencènicament estructurat, i com és dinamisme còsmic amebianament estructurat la realitat de l'ameba, dinamisme còsmic humanament estructurat és, en el més profund i originari d'ella, la realitat somatopsíquica i personal de l'home; estructura –ara com ara, la de més alt nivell biològic i metafísic en l'evolució de l'univers–, les propietats constitutives del qual són les notes de la conducta humana [...]. Qui és el titular últim de l'activitat conscient?, em preguntava jo. Al meu judici, la resposta ha de ser aquesta: en la consciència purament animal, de l'ameba al ximpanzé, el Tot del cosmos es fa perceptor de si mateix i del seu mitjà a través de l'activitat receptiva de les estructures zoològiques, allà on aquestes existeixin; i en la consciència de l'animal humà, també on vulgui i com vulgui que existeixi, aquest Tot es fa conscient de si mateix entès ara, més enllà de Lachelier, com ''pensée qui es pense, ''això és, com a ''natura naturans ''estructurant i evolutiva.

Amb un sensacional encert cosmològic, poètic i religiós, Sant Francesc d'Assís va anomenar «germà» al Sol, «germà» al llop i «germana» a l'aigua. Si avui visqués, pensaria que una idea de l'home basada en la seva radical condició còsmica és el millor fonament d'aquesta fraternitat universal de les criatures del cosmos que ell va proclamar? Acceptaria com a tesi antropològica l'afirmació que la gènesi còsmica i la conducta de l'home no requereixen, per a ser satisfactòriament explicades, la intervenció d'una ànima espiritual individualment creada, i que de cap manera són una excepció de la pauta que presideix i determina l'aparició d'espècies vivents noves, la selecció natural? M'atreveixo a pensar que sí.
{{Ref|Ref=''Qué es el hombre. Evolución y sentido de la vida'', Ediciones Nobel, Oviedo 1999, p.203-206.|Títol=Qué es el hombre. Evolución y sentido de la vida|Cita=true}}
{{InfoWiki}}