Mostra la font per a Gadamer: el prejudici dels prejudicis

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Gadamer: el prejudici dels prejudicis|Idioma=Español}}
Heidegger ofereix una descripció fenomenològica completament correcta quan descobreix en el presumpte «llegir el que posa» la preestructura de la comprensió. Ofereix també un exemple per al fet que se'n segueix una tasca. En ''Ésser i temps'' concreta la proposició universal, que ell converteix en problema hermenèutic, transportant-la al problema de l'ésser. Amb la finalitat d'explicitar la situació hermenèutica del problema de l'ésser segons posició, previsió i anticipació, examina la qüestió que ell planteja a la metafísica confrontant-la críticament amb fites essencials de la història de la metafísica. Amb això no fa en el fons sinó el que requereix la consciència històric-hermenèutica en qualsevol cas. Una comprensió duta a terme des d'una consciència metòdica intentarà sempre no portar a terme directament les seves anticipacions sinó més aviat fer-les conscients per a poder controlar-les i guanyar així una comprensió correcta des de les coses mateixes. Això és el que Heidegger vol dir quan requereix que el tema científic s'«asseguri» en les coses mateixes mitjançant l'elaboració de posició, previsió i anticipació.

En conseqüència no es tracta de cap manera d'assegurar-se a si mateix contra la tradició que fa sentir la seva veu des del text, sinó, per contra, de mantenir allunyat tot el que pugui dificultar el comprendre-la des de la cosa mateixa. Són els prejudicis no percebuts els que amb el seu domini ens tornen sords cap a la cosa que ens parla la tradició. El raonament de Heidegger, segons el qual en el concepte de la consciència de Descartes i en el de l'esperit de Hegel segueix dominant l'ontologia grega de la substància, que interpreta el ser com ser actual i present, va per descomptat més enllà de l'autocomprensió de la metafísica moderna, però no arbitràriament, sinó des d'una «posició» que en realitat fa comprensible aquesta tradició perquè descobreix les premisses ontològiques del concepte de subjectivitat. I al revés Heidegger descobreix en la crítica kantiana a la metafísica «dogmàtica» la idea d'una metafísica de la finitud en la qual ha de convalidar-se el seu propi projecte ontològic. D'aquesta manera «assegura» el tema científic introduint-lo i posant-lo en joc en la comprensió de la tradició. En això consisteix la concreció de la consciència històrica de la qual es tracta en el comprendre.

Només aquest reconeixement del caràcter essencialment prejudiciós de tota comprensió confereix al problema hermenèutic tota l'agudesa de la seva dimensió. Mesurat per aquest patró es torna clar ''que l'historicisme, malgrat tota crítica al racionalisme i al pensament jusnaturalista, es troba ell mateix sobre el sòl de la moderna Il·lustració i en comparteix impensadament els prejudicis''. Perquè existeix realment un prejudici de la Il·lustració, que és el que suporta i determina la seva essència: aquest prejudici bàsic de la Il·lustració és el prejudici contra tot prejudici i amb això la desvirtuació de la tradició.

Una anàlisi de la història del concepte mostra que només en la Il·lustració adquireix ''el concepte del prejudici ''el matís negatiu que ara té. En si mateix «prejudici» vol dir un judici que es forma abans de la convalidació definitiva de tots els moments que són objectivament determinants. [...]

«Prejudici» no significa, doncs, de cap manera judici fals, sinó que està en el seu concepte el fet que pugui ser valorat positivament o negativament. [...].
{{Ref|Ref=Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p.336-337.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}