Mostra la font per a Aristòtil: què és la virtut

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Aristòtil: què és la virtut
|Idioma=Español
}}
Després d'això hem de considerar què és la virtut [...] Però és necessari dir no només que és un hàbit, sinó a més de quina classe. Cal dir, doncs, que tota virtut perfecciona la condició d'allò de què és virtut i fa que executi bé la seva operació. Per exemple, l'excel·lència de l'ull fa bé a l'ull i la seva funció [...]; així mateix l'excel·lència del cavall fa bé al cavall i el capacita per a córrer, per a portar al genet i afrontar als enemics. Si això és així en tots els casos, la virtut de l'home serà també l'hàbit pel qual l'home es fa bo i pel qual executa bé la seva funció pròpia. Com això és així en part els hem dit ja; però s'aclarirà encara més si considerem quin és la naturalesa de la virtut. En tot el continu i divisible és possible prendre més o menys o una quantitat igual, i això des del punt de vista de la cosa mateixa o relativament a nosaltres; i l'igual és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà de la cosa al que dista el mateix de tots dos extrems, i aquest és un i el mateix per a tots; i relativament a nosaltres, al que ni és massa ni massa poc, i aquest no és ni un ni el mateix per a tots. [...] Així doncs, tot coneixedor esquiva l'excés i el defecte, i busca el terme mitjà i el prefereix; però el terme mitjà no de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. [...] Per tant, la virtut és un terme mitjà, ja que apunta al mitjà. A més, es pot errar de moltes maneres [...], però encertar, només d'una. [...]

És, per tant, la virtut un hàbit selectiu que consisteix en un terme mitjà relatiu a nosaltres, determinat per la raó i per aquella per la qual decidiria l'home prudent.
{{Ref|Ref=''Ética a Nicómaco'', Libro II, 6 (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 25-26).|Títol=Ética a Nicómaco|Cita=true}}
{{InfoWiki}}