Mostra la font per a Aristòtil: la substància

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la substància|Idioma=Español}}
''Substància ''es diuen els cossos simples, per exemple la Terra, el Foc, l'Aigua i totes les coses semblants, i, en general, els cossos i els compostos d'aquests, tant els animals com els dimonis, i les parts d'aquests. I totes aquestes coses es diuen substàncies perquè no es prediquen d'un subjecte, sinó que les altres coses es prediquen d'aquestes. I, en un altre sentit, es diu substància el que sigui causa immanent de l'ésser en totes aquelles coses que no es prediquen d'un subjecte; per exemple, l'ànima per a l'animal.

A més, quantes parts immanents hi ha en tals coses, limitant-les i significant alguna cosa determinada, destruïdes les quals es destrueix el tot, com destruïda la superfície es destrueix el cos, segons diuen alguns, i es destrueix la superfície destruïda la línia. I, en general, el Nombre sembla a alguns ser tal (doncs diuen que, destruït ell, no hi ha res, i que determina totes les coses). A més, l'essència, l'enunciat de la qual és una definició, també es diu substància de cada cosa. Així, doncs, resulta que la substància es diu en dos sentits: el subjecte últim, que ja no es predica d'un altre, i el que, sent alguna cosa determinada, és també separable. I és tal la forma i l'espècie de cada cosa.
{{Ref|Ref=''Metafísica,'' libro V, 8, 1017b. (Gredos, Madrid 1970, Vol I, p. 247-248).|Títol=Metafísica,|Cita=true}}
{{InfoWiki}}