Mostra la font per a Llenguatge ordinari

{{ConcepteWiki}} 

És el [[Llenguatge|llenguatge]] quotidià, comú o natural. En les primeres fases del moviment analític, se'l va considerar, per la seva [[Ambigüitat|ambigüitat]] i imprecisió, font dels problemes filosòfics, raó per la qual es va insistir a fonamentar una [[Anàlisi|anàlisi]] del llenguatge segons el model d'un [[Càlcul_lògic|càlcul lògic]] o un [[Llenguatge_formal|llenguatge formal]], i per la qual es considerava que la filosofia consistia en l'«esclariment de proposicions». Quan la [[Filosofia_analítica|filosofia analítica]] va sentir l'influx de les teories del «segon Wittgenstein», les expressades en ''Investigacions filosòfiques'', es va abandonar l'estima per una anàlisi fundada en la sintaxi lògica, per a considerar que el llenguatge ordinari «està bé com està» i que la missió de la filosofia rau a mostrar els múltiples usos del llenguatge, que [[Autor:Wittgenstein,_Ludwig|Wittgenstein]] anomena «jocs del llenguatge». En aquesta segona fase de la filosofia analítica, el llenguatge es considera, no com a representació o figura de la realitat, sinó en la seva perspectiva natural, com un producte de l'activitat humana en societat; en aquesta perspectiva, els problemes del llenguatge s'esclareixen, no des de l'anàlisi de les seves formes lògiques, sinó pel coneixement dels diversos usos i contextos a què pertanyen les paraules. [[Autor:Ryle,_Gilbert|Ryle]], [[Autor:Austin,_John_Langshaw|Austin]] i [[Autor:Searle,_John|Searle]] són els més notables representants de la filosofia del llenguatge ordinari. {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del llenguatge}}{{InfoWiki}}