Mostra la font per a Escola escocesa del sentit comú

{{ConcepteWiki}}
La denominada escola escocesa del sentit comú (''common ''sense) va ser fundada per [[Autor:Reid, Thomas|Thomas Reid]] (a partir de les seves comunicacions presentades en la ''Societat filosòfica d'Aberdeen'', i a partir de la seva obra fonamental: ''Investigacions sobre l'esperit humà segons els principis del sentit comú, ''1764). Reid, en reacció a l'immaterialisme de Berkeley i a l'escepticisme de Hume, defensa una teoria del coneixement basada en el [[realisme ingenu|realisme ingenu]] i en el [[sentit comú|sentit comú]]. El nucli i el germen de tot [[escepticisme|escepticisme]], en opinió de Reid, era la teoria empirista de les idees, per la qual aquestes eren meres representacions subjectives de les coses, i fins substituts d'aquestes. Encara que la validesa del sentit comú no pugui demostrar-se amb arguments directes, tot raonament filosòfic que el negui, diu Reid, cau en l'absurd. El seu realisme ingenu li porta a afirmar l'existència d'un àmbit de veritats per les quals el sentit comú és tan competent com el matemàtic en matemàtiques. La filosofia no pot renunciar al sentit comú, i fins i tot afirma que cal fer-se preguntes com els nens per a construir una veritable filosofia.

D'aquesta manera, les tesis fonamentals d'aquesta escola poden resumir-se de la següent manera:

'''-'''oposició a l'escepticisme;

'''-'''oposició al fenomenisme;

'''-'''validesa del sentit comú, ja que:

- fins i tot el més fort escepticisme ho pressuposa,

- percep la realitat de manera immediata;

- és realment ''comú,'' de manera que és compartit per tots;

- la seva capacitat és equivalent a la de la raó;

- el coneixement del sentit comú no és representatiu, sinó contemplatius: no pot demostrar-se, però sí mostrar-se.

A més de les tesis de Reid, l'escola escocesa del sentit comú va ser continuada per diversos autors, especialment per: James Beattle (1735-1803), James Oswald (1715-1769), Dugald Steward (1753-1828), Thomas Brown (1778-1820), [[Autor:Hamilton, William|W. Hamilton]] (1788-1856) i [[Autor:Mansel, Henri Longueville|H.L. Mansel]] (1820-1871). A França va influir sobre Ruyer Colland (1763-1843), T. Jouffroy (1796-1842) i, indirectament, sobre [[Autor:Cousin, Victor|Victor Cousin]]. Ressons d'aquesta escola escocesa arriben a Espanya a través de la Universitat de Cervera, on s'havia traslladat temporalment la Universitat de Barcelona, en 1835: Ramon Martí d'Eixalá (1808-1857), [[Autor:Llorens i Barba, Francesc Xavier|Francesc Xavier Llorens i Barba]] (1820-1872) i fins a Marcelino Menéndez i Pelayo (1856-1912) són els principals representants a Espanya de l'anomenat sensisme escocès.
{{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Hamilton}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=França}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Barcelona}}{{InfoWiki}}