Mostra la font per a Demarcació, problema de la

{{ConcepteWiki}}

És l'intent neopositivista dels components del [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]] d'establir un [[criteri|criteri]] amb el qual pogués distingir-se la [[ciència|ciència]] del que no és ciència. Aquest criteri passava pel [[significat|significat]] o [[sentit|sentit]] dels enunciats, que al seu torn depenia de la possibilitat de [[verificació|verificació]]: un enunciat té sentit si i només si és verificable per l'[[experiència|experiència]]. Aquest criteri deixava fora de l'àmbit del sentit tot enunciat no verificable, de manera que els enunciats de la [[metafísica|metafísica]] havien de considerar-se com a exemples d'enunciats mancat de sentit.

[[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]], convençut que aquest criteri de demarcació no només privava a la filosofia de sentit sinó també a la mateixa ciència, perquè, d'una banda tampoc els enunciats científics són sempre observables i experimentables i, per l'altre, la [[inducció|inducció]], fonament de la verificació no és lògicament justificable de cap manera, va proposar la falsabilitat com a criteri adequat per a distingir la ciència de la [[pseudociència|pseudociència]]: un enunciat és científic si pot ser contrastat per l'experiència de manera que pugui ser refutat, i no ho és en cas contrari. La línia de demarcació que estableix Popper separa només els enunciats científics dels quals no ho són, però no els enunciats amb sentit dels quals manquen d'ell. La [[metafísica|metafísica]] no és ciència, però no per això manca de sentit; alguns dels seus problemes i supòsits han passat amb el temps a ser científics o han precedit a plantejaments científics ([[Recurs:Popper: el problema de la demarcació|veg. text]]).
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Viena}}{{InfoWiki}}