Mostra la font per a Campanella, Tommaso

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Tommaso
|Cognom=Campanella
}}
(1568 -1639). Nom que, en ingressar en una orde religiós, va adoptar Giovanni Domenico Campanella, un dels últims filòsofs, teòlegs i politòlegs del període renaixentista italià. Natural de Stilo, Calàbria, a Itàlia, a quinze anys ingressa en l'orde dels dominics i, després de cursar els estudis propis de la seva ordre, s'interessa en la seva joventut per  l'[[astrologia|astrologia]], la [[màgia|màgia]], la filosofia de [[Autor:Telesio, Bernardino|Bernardino Telesio]] i les aventures a les quals el seu temperament somiador i reformador li aboca: després de publicar la seva primera obra, ''La filosofia demostrada pels sentits'' (1591), és processat per heretgia i màgia i, en ser alliberat, en lloc de tornar al convent, es dirigeix a Pàdua on coneix a [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], sobre qui escriurà més tard una ''Apologia pro Galileu'' (1616); sofreix aquí un altre procés (1592) i dos més a Roma (1596 i 1597), on és empresonat. En 1599 conspira amb ajuda dels turcs per a promoure un aixecament a Calàbria contra els espanyols, que és descobert i pel qual és condemnat a cadena perpètua a Nàpols. A la presó, en la qual roman 27 anys, escriu ''La ciutat del Sol ''(que no publica fins a 1623), obra de caràcter utòpic que s'uneix al grup d'[[utopia|utopies]] renaixentistes –la ''Utopia'' de [[Autor:Thomas_More,_sant|Thomas More]] i la ''Nova Atlàntida'' de [[Autor:Bacon, Francis|Francis Bacon]]–, ''Sobre el sentit de les coses'' (1604) i ''L'ateisme derrotat'' (1605), a més de llibres sobre medicina i astrologia. Alliberat en 1626, és traslladat a Roma, perquè el Sant Ofici pugui vigilar-ho de prop; el papa Urbà VIII el protegeix i li aconsella anar-se'n a França. En 1634, s'instal·la a París i allí, acollit per Richelieu i Lluís XIII, en honor del fill del qual escriu ''Ègloga al naixement miraculós del Dofí'' (1638), viu els seus últims cinc anys de vida envoltat d'honors i reconeixement.

Defensa la tesi que la filosofia consisteix a conèixer «el llibre de Déu», la [[naturalesa|naturalesa]], a través d'una espècie d'empirisme místic que concreta, seguint a [[Autor:Telesio, Bernardino|Telesio]], en sensacions intuïtives de  l'[[essència|essència]] de les coses, comparant el conèixer amb una assimilació de l'objecte pel [[subjecte |subjecte]]. Abans que ho fes [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], exposa al començament del seu sistema la necessitat del [[dubte|dubte]]; distingeix entre coneixement innat (''notitia innata'') i coneixement adquirit (''notitia illata''). Aquesta distinció li porta a parlar que «conèixer és ser»: el coneixement innat s'identifica amb l'ésser de qui coneix, «és ser»; l'adquirit és una manera d'incorporar «ser aliè».

El conèixer revela l'estructura de les coses i aquestes es mostren com a ''potència'', ''saber'' i ''amor'' (les tres «primalitats» del ser): totes les coses, materials i espirituals, inclòs Déu mateix, són potència de [[Ésser_/_Ser|ser]], saben que són i estimen el propi ésser. En el creat, no obstant això, estan també pressentits les «primalitats del no ser»: la impotència, la insapiencia i l'odi. Es reafirma així el [[panpsiquisme|panpsiquisme]], o el pansensisme, de Telesio, o l'animació universal, de qui pren també la visió hermètic-platònica de l'univers i la utilitat i el sentit de la [[màgia|màgia]] natural.

En les obres polítiques apareixen les màximes ambicions reformadores de Campanella: defensa una monarquia universal sota la tutela del papa, i així ho proposa en ''La monarquia del Messies'' (1633). A'' La ciutat del Sol'' ([[Recurs:Resum de la Ciutat del Sol|veg. resum breu]]) proposa una visió utòpica de l'estat a l'estil de la ''República'' de [[Autor:Plató|Plató]].

<center>[[File:campan2.gif|La Ciutat del Sol]]</center>
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Campanella.jpg‎
}}
{{So}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1568/09/05
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Stilo
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1639/05/21
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Calàbria
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Itàlia
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Pàdua
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Roma
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nàpols
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=França
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia del Renaixement
}}

{{InfoWiki}}