Mostra la font per a Aculturació-deculturació-enculturació

{{ConcepteWiki}}
L'aculturació és el procés mitjançant el qual una [[cultura|cultura]] receptora assimila i incorpora elements procedents d'una altra cultura o d'un altre grup amb els quals ha estat en contacte directe i continu durant cert temps. La ''deculturació'' és la pèrdua d'elements de la cultura pròpia, mentre que l'''enculturació'' designa el procés de transmissió de nous trets culturals des d'una cultura a una altra. Relacionat amb el concepte d'aculturació està el de ''endoculturació,'' que és el procés mitjançant el qual els individus d'un grup (generalment nens) adquireixen les pautes de conducta i altres aspectes de la seva cultura a partir dels altres membres (generalment adults) del seu grup, mitjançant l'observació i l'ensenyament.

Aquests processos es realitzen quan dues cultures diferents entren en contacte durant un cert període més o menys perllongat de temps. Els primers [[antropologia cultural|antropòlegs culturals]] que van analitzar l'aculturació en el s. XIX van ser els [[difusionisme|difusionistes]], que van entendre l'aculturació com un fenomen de difusió cultural. Posteriorment, Melville Herskovitz (1895-1963) va establir que l'assimilació cultural està condicionada per l'estructura prèvia de la comunitat cultural receptora. Aquesta assimilació, al seu torn, és de tipus selectiu, i es produeix en uns àmbits més que en uns altres, en els quals aquest autor va anomenar «zones de permeabilitat». Aquest fenomen es va sistematitzar a través dels conceptes de «tipus» i «grau» d'aculturació. En l'actualitat també s'entenen com a formes d'aculturació: el colonialisme, el neocolonialisme, la conversió religiosa i, en general, tots els processos d'intercanvi cultural mitjançant els quals una cultura dominada assimila els trets culturals dels seus dominadors.
{{Etiqueta|Etiqueta=Antropologia}}{{InfoWiki}}