Mostra la font per a Actitud(s) proposicional(s)

{{ConcepteWiki}}
Enunciats que expressen [[creença|creences]], [[desig|desitjos]], [[dubte|dubtes]], esperances, és a dir, ''actituds'' de la persona. Vegeu els exemples següents:

'''Exemple 1'''
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>

L'enunciat (1) «els meus amics em són fidels» dit per Anna, és diferent de l'enunciat (2) «Ana ''creu'' que els seus amics li són fidels». No tenen les mateixes condicions de veritat. El primer es compleix en –ho fa veritable o no– una situació de fet; el segon, en una actitud interna d'Anna. El que es planteja és si, en conseqüència, el significat d'«els amics són fidels» és idèntic en tots dos casos.

[[Recurs:Exemple de condicions de veritat]]
</div>


 i 


'''Exemple 2'''
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>

Si diem «Tots els ilerdencs saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», podem substituir, ''salva veritate,'' «ilerdencs» per «habitants de la ciutat de Lleida», perquè són termes o classes coextensives i, d'altra banda, la resta de paraules de l'enunciat, és a dir, el context, no és opac. En canvi, en: «Ana ''sosté'' que tots els habitants de Lleida saben que Indíbil i Mandonio van ser cabdills ilergets», hi ha opacitat de context, ja que, en tractar-se d'un verb d'«opinió» —sosté— sorgeix una actitud proposicional, i pot succeir que Anna no sàpiga que «ilerdencs» i «habitants de Lleida» són termes amb la mateixa referència o extensió.

[[Recurs:Exemple lògic de salva veritate]]
</div>



Tals [[enunciat|enunciats]] posen una determinada [[relació|relació]] entre les persones i el [[significat|significat]] dels enunciats que profereixen, perquè es construeixen amb verbs com ara'' saber, creure, opinar, entendre, afirmar'', etc. Aquests verbs constitueixen el que es denomina un [[context opac |context opac]] que impedeix substituir –[[salva veritate|salva veritate]]– un enunciat per un altre amb igual [[veritat, valors de|valor de veritat]]. El nom de «proposicional» procedeix del fet que la persona adopta una determinada postura o actitud mental davant el [[significat|significat]] de l'enunciat, que és com es defineix pròpiament «proposició».

La «lògica epistémica» de [[Autor:Hintikka, Jaakko|Jaakko Hintikka]] formalitza aquestes expressions.

Vegeu [[de dicto, de re|''de dicto, de re'']].

{{Etiqueta
|Etiqueta=Lògica
}}
{{InfoWiki}}