Mostra la font per a Hempel, Carl Gustav

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Carl Gustav
|Cognom=Hempel
}}
Filòsof alemany, nascut a 1905 en Oranienburg. En els anys trenta se'n va anar als EUA, on va adoptar la nacionalitat nord-americana; va ensenyar a Nova York, Yale, Princeton i Pittsburgh. En la seva joventut es va relacionar amb l'[[empirisme lògic|empirisme lògic]] i el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena,]] encara que va criticar després el seu requisit de [[criteri de verificabilitat|verificabilitat]] estricta ([[Recurs:Hempel: la verificabilitat completa|veg. text]]), i és un dels principals expositors de l'anomenada [[concepció heretada|concepció heretada]] de la ciència. Les seves dues obres principals,'' L'explicació científica ''(1965) i ''Filosofia de la ciència natural ''(1966), es consideren obres fonamentals d'aquesta orientació clàssica de la ciència.

Juntament amb J.R. Oppenheim va exposar l'anomenat model nomològic-deductiu d'[[explicació científica|explicació científica]] (en un article publicat en 1948 titulat ''Estudis sobre la lògica de l'explicació''): explicar un fet consisteix a deduir l'enunciat que descriu aquest fet partint de lleis científiques generals i de condicions inicials particulars. Al seu torn, explicar una llei consisteix a deduir-la d'altres lleis més generals ([[Recurs:Cita de Jesús Mosterín sobre Hempel|veg. citació]]). Per a estudiar alguns dels problemes que presenta la confirmació en la [[inducció|inducció]] va proposar, en 1945, la denominada paradoxa de la confirmació, també anomenada [[paradoxa de Hempel|paradoxa de Hempel]] o paradoxa dels corbs.

En la seva obra ''Aspectes de l'explicació científica ''(1965), Hempel va estudiar també diversos models d'explicació estadística per a donar compte de les formes probabilístiques que adopten moltes ciències. Fonamentalment va establir dos models d'explicació estadística: un model deductiu, segons el qual les regularitats estadístiques es dedueixen de lleis estadístiques més generals, i un model inductiu, segons el qual, els fets individuals també han d'explicar-se a partir de lleis estadístiques sota els quals se subsumeixen.

----

'''Obres principals'''

* ''Über den Gehalt von Wahrscheinlichkeitsaussagen'', 1936. 
* ''Der Typusbegriff im Licht der neuen Logik'' mit Paul Oppenheim, 1936 . 
* ''The Function of General Laws in History'', 1942 . 
* ''Studies in the Logic of Confirmation'', 1943 . 
* ''The Logic of Functional Analysis'', 1959 . 
* ''Aspects of Scientific Explanation'', Free Press, Nova York 1965. 
* ''Philosophy of Natural Science'', Prentice Hall, Englewood Cliffs 1966. 
* ''Scientific Explanatio''n, 1967 
.

'''Asssaigs''':

* ''Aspects of Scientific Explanation and Other Essay''s, 1965.
* ''Selected Philosophical Essays'', 2000.
* The Philosophy of Carl G. Hempel: Studies in Science, Explanation, and Rationality, 2001.

'''Traduccions al castellà''':

* ''Filosofía de la ciencia natural'', Alianza, Madrid 1973.
* ''La explicación científica: estudios sobre filosofía de la ciencia'', Paidós, Buenos Aires 1979.

{{ImatgePrincipal
|Imatge=hempel.gif
}}
{{So
|So=Hempel.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1905/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Oranienburg
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1997/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nova York
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Princeton
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Pittsburgh
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Viena
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Yale
|Incert=Si
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Obres de Carl Gustav Hempel
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
}}

{{InfoWiki}}