Mostra la font per a Hollis, Martin: relativisme conceptual i perceptiu

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Hollis, Martin: relativisme conceptual i perceptiu
|Idioma=Español
}}
Àdhuc en el cas que l'experiència i la lògica determinen bàsicament el que és racional creure sobre el món, queda encara una enorme varietat conceptual d'esquemes que pot adoptar-se de molt diverses maneres. Les cultures varien enormement en la manera de conceptualitzar i ordenar les seves experiències. Una forma d'esquematitzar adorna el món amb esperits del bosc i creu que el tro és un acte de còlera divina, mentre que una altra treballa amb partícules subatòmiques i la teoria de l'energia cinètica. Els occidentals organitzen la seva experiència i li donen sentit mitjançant categories d'espai, temps, causa, nombre, acció i persona, per exemple, que no són evidentment universals, almenys en el detall. Altres cultures manquen de la nostra noció de si mateix i algunes semblen no tenir noció alguna d'identitat personal. Àdhuc dins d'una mateixa cultura hi ha profundes divergències conceptuals, prova d'intenses discussions filosòfiques sobre el jo, la ment i el cos, que s'ocupa la filosofia de la ment, o de radicals conflictes sobre l'íntima naturalesa de la matèria en la física teòrica.

És innegable que els esquemes conceptuals varien enormement. Però, igual com succeeix amb el relativisme moral, hem de procedir amb cautela. Formalment, la varietat no és de nou rebuig de la idea que pugui buscar-se una única veritat en l'ordre subjacent de les coses o en els termes en què la ment humana pot aconseguir un sentit coherent de l'experiència. [...]

L'afirmació que imposem ordre, més que ho descobrim, posa en dubte tota presumpció que la percepció ens proporciona un coneixement inalterat i objectiu del món. Aquest qüestionament ho deixa ben clar la tesi sobre llenguatge i percepció coneguda pels antropòlegs com a hipòtesi de Sapir-Whorf:

El «món real» es construeix en gran mesura de forma inconscient sobre els costums lingüístics del grup. Els mons en què viuen les diferents societats són mons ''diferents'', i no merament un mateix món al qual se li han posat etiquetes diferents. Veiem, sentim o experimentem en gran mesura com ho fem perquè els hàbits de la nostra comunitat ens predisposen a determinades decisions d'interpretació (Sapir).

Disseccionem la naturalesa segons línies que tracen els nostres llenguatges natius. Les categories i tipus que aïllem del món dels fenòmens no les trobem aquí perquè ens esperen com mirant-nos als ulls; al contrari, el món se'ns presenta com un flux calidoscòpic d'impressions que nostra ment ha d'organitzar; el que vol dir que ha d'organitzar sobretot el sistema lingüístic de la nostra ment (Whorf).
{{Ref|Ref=''The philosophy as social science. An Introduction'',Cambridge University Press, Cambridge 1994, p. 237-239.|Títol=The philosophy as social science. An Introduction|Cita=true}}
{{InfoWiki}}