Mostra la font per a Sense data, teoria dels

{{ConcepteWiki}}
El terme ''sense-data'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, quan coneguts, als quals anomena ''sensibilia, ''i ho van admetre. també [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]; ([[Recurs:Russell: dades sensorials|veure text]]). Són la representació interna o [[psique|psíquica]] de les coses.

L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són els [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciencia|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] ([[#citaMoore|veure referència]]), [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] ([[#citaRussell|veure referència]]) i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]. 

<div aneu="citaMoore" class='mw-collapsible'>
<center>'''Referencia G.I. Moore ↓'''</center>
<div class="mw-collapsible-content">
Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en ''Defensa del sentit comú i altres assajos'' (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9. 
</div></div>

<div aneu="citaRussell" class='mw-collapsible'>
<center>'''Referencia B. Russell ↓'''</center>
<div class="mw-collapsible-content">
La primera versió dels ''sense-data'' formulada per Russell en ''Els problemes de la filosofia ''(1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en'' Misticisme i lògica i altres assajos ''(1917)[Edhasa, Barcelona 1987] i en ''El coneixement humà'': ''el seu abast i les seves limitacions'' (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977]''.''
</div></div>

{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Epistemologia
}}
{{InfoWiki}}