Mostra la font per a Antropomorfisme

{{ConcepteWiki}}
Atribució il·legítima, que procedeix per [[analogia|analogia]], de predicats i característiques específicament humans (pròpies del ἄνθρωπος, home) a coses no humanes. És una propensió molt estesa, espontània i acrítica, que tracta de representar-se les coses –especialment les animades, però també determinats processos físics i biològics– des d'un punt de vista humà, de manera que s'atribueixen característiques i trets humans a aquests objectes, animals o processos. Aquesta analogia, inadmissible entre objectes, animals, processos físics o biològics i característiques específicament humanes, està present, per exemple, en les creences antigues i renaixentistes d'una certa correspondència entre el [[macrocosmos i microcosmos|macrocosmos i el microcosmos]], de manera que es considerava que es comprenia millor el macrocosmos per analogia amb el microcosmos que era l'home. L'[[animisme|animisme]] és una altra de les formes de l'antropomorfisme.

En general, aquesta concepció va unida també a l'[[antropocentrisme|antropocentrisme]]. En particular, el terme s'aplica, preferentment, a la tendència de representar-se a [[Déu|Déu]] en forma humana i amb comportaments propis de l'home (voluntat, desig, imaginació, memòria, etc.). Els trets antropomorfs ja van ser denunciats en l'antiguitat. És bé coneguda la tesi de [[Autor:Xenòfanes de Colofó|Xenòfanes]]: «Els homes suposen que els déus neixen, i tenen vestits i veu i forma com ells» (''Fr.''14, Diels), i afegia que «els etíops fan als seus déus roms i negres, els tracis diuen que tenen ulls blaus i cabells vermells, i els bous, els cavalls, els lleons, si poguessin, imaginarien els déus a la seva semblança» (''Fr.''15,16). [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]] atribuïa l'antropomorfisme al prejudici finalista o teleològic. Així, deia, creure que Déu o la Naturalesa actuen segons finalitats, equival a atribuir-los voluntat, desig o imaginació i, per tant, característiques antropomòrfiques. [[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]] és qui va més lluny en aquest sentit en afirmar que Déu ha estat creat per l'home a imatge i semblança de l'ésser humà.

També tenen característiques antropomòrfiques moltes concepcions precientífiques de la naturalesa (el ''nous'' d'[[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]] o les causes finals d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], per exemple) i fins a la mateixa ciència moderna pateix connotacions antropomòrfiques enquistades, sovint de forma inconscient, en el llenguatge de la teoria de l'evolució.

{{Etiqueta
|Etiqueta=Antropologia
}}
{{InfoWiki}}