Mostra la font per a Telesio, Bernardino

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Bernardino
|Cognom=Telesio
}}
Filòsof renaixentista italià, nascut a Cosenza, Calàbria. Va estudiar filosofia i [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]] a Milà i Pàdua, ciutat aquesta última on va entrar en contacte amb el pensament d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], segons les escoles [[alejandrinisme|alejandrista]] i [[averroísmo|averroista]]. Va tornar a Cosenza, on va romandre de 1553 a 1563, presidint l'Acadèmia Cosentina d'orientació empírica; va passar després a Roma i Nàpols i va tornar finalment a Cosenza. A partir de 1565 inicia la publicació dels nou llibres de la seva gran obra ''De rerum natura iuxta pròpia principia'' [La naturalesa de les coses segons els seus propis principis], que no acabarà fins a 1586. En ella proposa un estudi de les ciències de la naturalesa, de la física, en la línia dels nous filòsofs del [[Renaixement|Renaixement]]. Defensa, en contra de la tradició aristotèlica i de l'orientació màgic-hermètica d'alguns renaixentistes, que la ciència ha de centrar-se en el coneixement empíric de la [[naturalesa|naturalesa]], que concep com una física autònoma i natural. Per explicar la composició dels cossos físics, recorre a idees dels [[presocràtics|presocràtics]]. Els diferents elements deuen el seu origen als «principis propis de la naturalesa»: són aquests la calor i el fred, com a «naturaleses agents», que necessiten d'un cos, com a «massa corpòria» a la qual adherir-se; elimina, doncs, tant els [[element |quatre elements]] clàssics d'Empèdocles com la [[hilemorfisme|teoria hilemòrfica]] d'Aristòtil. Tot fenomen de la naturalesa s'explica per l'acció dels principis sobre els cossos i la seva capacitat recíproca de sentir l'acció de l'altre; totes les coses senten ([[hilozoisme|hilozoísmo]] i [[panpsiquisme|panpsiquisme]]), si bé només els animals posseeixen òrgans de sensibilitat diferenciats. En aquests i en l'home està present un esperit d'origen biològic, o cos sutilísimo, que tendeix a l'autoconservació. En l'home presenta la doble capacitat de [[desig|desig]] i pensament i és, alhora, la font de la moralitat natural: bé és el que contribueix a l'autoconservació; mal, allò que la destrueix. En l'home, a més, hi ha una [[ment|ment]], o «ànima afegida», divina i immortal. Per ella, forma del cos i de l'esperit, transcendeix l'home el plànol merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per [[Autor:Campanella, Tommaso|Tommaso Campanella]] i, d'alguna manera, per [[Autor:Bacon, Francis|Francis Bacon]] i [[Autor:Hobbes, Thomas|Thomas Hobbes]].
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Bernardino_Telesio2.jpg
}}
{{So}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1509/01/31
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Cosenza
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1588/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Cosenza
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Calàbria
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Pàdua
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Roma
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Nàpols
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia del Renaixement
}}
{{InfoWiki}}