Tristram Engelhardt, H.: la bioètica secular
De Wikisofia
La moralitat d'una bioètica secular no serveix d'orientació per a viure la vida, sinó que és més aviat una moralitat capaç de vincular a estranys morals que es troben i col·laboren pacíficament, ja que és el poc que comparteixen persones provinents de diferents comunitats morals i portadores de visions diferents. Per tant cal tolerar moltes coses que sabem que són profundament errònies. No podem utilitzar l'argumentació racional per a corregir aquests errors. Aquesta correcció només es podrà aconseguir a través de la conversió a una comunitat moral que atorgui una guia adequada i substància moral.
Dels nostres raonaments no es dedueix que calgui abandonar tradicions morals com la judeo-cristiana. Molt al contrari, les proposicions d'una moral secular i pluralista, d'una bioètica secular, són inevitables, encara que no en el sentit que tinguin o hagin de substituir les vides morals concretes que viuen els individus en companyia d'altres persones anuents. Proporcionen el llenguatge poc dens de la comunicació pacífica que s'estableix amb els estranys morals, així com la textura del discurs que es pot compartir, fins i tot amb aquells amb els qui s'està en profund desacord.
Ens veiem compel·lits a viure les nostres vides en dues dimensions morals. D'una banda, i en virtut de pertànyer a una comunitat mortal real i concreta, tenim un compromís amb determinades concepcions morals del que és una bona assistència sanitària, i en raó d'això seríem bons baptistes, hindús, catòlics romans o jueus. No obstant això, en la mesura que la nostra comunitat no inclou a totes les altres, necessitem apropar-nos a elles dins dels límits d'una moral secular i pluralista. [...]
La moral secular i la bioètica secular es fonamenten, per tant, en limitacions: les que estableixen la raó i l'autoritat, i això és inevitable, no perquè està ben fonamentada, sinó perquè altres concepcions són incapaces de fonamentar el dret a usar la força per a controlar les vides d'uns altres sense el seu consentiment, Disposem, doncs, d'una moral que permet a moltes morals créixer i florir gràcies a les limitacions de la nostra capacitat, en termes racionals generals, per a fonamentar l'autoritat que permeti imposar coercitivament una visió moral particular, i gràcies també al criteri, sempre esgrimible intel·lectualment, d'una comunitat pacífica. L'assistència sanitària d'homes i dones finits pressuposa, per tant, una visió moral de generositat i tolerància.
| Los fundamentos de la bioética, Paidós Ibérica, Barcelona 1995, p. 452-453. |
Original en castellà
La moralidad de una bioética secular no sirve de orientación para vivir la vida, sino que es más bien una moralidad capaz de vincular a extraños morales que se encuentran y colaboran pacíficamente, ya que es lo poco que comparten personas provenientes de distintas comunidades morales y portadoras de visiones diferentes. Por tanto hay que tolerar muchas cosas que sabemos que son profundamente erróneas. No podemos utilizar la argumentación racional para corregir estos errores. Esta corrección sólo se podrá conseguir a través de la conversión a una comunidad moral que otorgue una guía adecuada y sustancia moral.
De nuestros razonamientos no se deduce que haya que abandonar tradiciones morales como la judeo-cristiana. Muy al contrario, las proposiciones de una moral secular y pluralista, de una bioética secular, son inevitables, aunque no en el sentido de que tengan o deban sustituir las vidas morales concretas que viven los individuos en compañía de otras personas anuentes. Proporcionan el lenguaje poco denso de la comunicación pacífica que se establece con los extraños morales, así como la textura del discurso que se puede compartir, incluso con aquellos con quienes se está en profundo desacuerdo.
Nos vemos compelidos a vivir nuestras vidas en dos dimensiones morales. Por un lado, y en virtud de pertenecer a una comunidad mortal real y concreta, tenemos un compromiso con determinadas concepciones morales de lo que es una buena asistencia sanitaria, en razón de lo cual seríamos buenos baptistas, hindúes, católicos romanos o judíos. Sin embargo, en la medida en que nuestra comunidad no incluye a todas las demás, necesitamos acercarnos a ellas dentro de los límites de una moral secular y pluralista. [...]
La moral secular y la bioética secular se fundamentan, por tanto, en limitaciones: las que establecen la razón y la autoridad, y esto es inevitable, no porque esté bien fundamentada, sino porque otras concepciones son incapaces de fundamentar el derecho a usar la fuerza para controlar las vidas de otros sin su consentimiento, Disponemos, pues, de una moral que permite a muchas morales crecer y florecer gracias a las limitaciones de nuestra capacidad, en términos racionales generales, para fundamentar la autoridad que permita imponer coercitivamente una visión moral particular, y gracias también al criterio, siempre esgrimible intelectualmente, de una comunidad pacífica. La asistencia sanitaria de hombres y mujeres finitos presupone, por tanto, una visión moral de generosidad y tolerancia.