Russell, Bertrand: l'atomisme lògic
De Wikisofia
A començament de 1918 vaig donar un curs de conferències a Londres, que van ser publicades a continuació en «The Monist» (1918 i 1919) [...]. En aquestes conferències va ser on vaig adoptar per primera vegada el nom d'«atomisme lògic» per a descriure la meva filosofia. Però no val la pena detenir-me en aquest període, ja que les doctrines de Wittgenstein en 1914 es trobaven en una fase immadura. L'important va ser el seu Tractatus, el text mecanografiat del qual em va enviar Wittgenstein immediatament després de l'armistici, quan encara es trobava presoner en Montecassino. [...]
Potser la doctrina bàsica de la filosofia del Tractatus és que una proposició és una imatge dels fets que assevera. És clar que un mapa transmet informació, correcta o incorrecta; i quan la informació és correcta, és perquè existeix una semblança d'estructura entre el mapa i la regió que representa. Wittgenstein sostenia que el mateix és vàlid de les assercions lingüístiques d'un fet. Deia, per exemple, que si useu el símbol «aRb» per a representar el fet que a guarda la relació R amb b, tal símbol és capaç de fer-ho perquè estableix una relació entre «a» i «b» que representa la relació entre a i b. Aquesta doctrina anava acompanyada d'un text en què se subratllava la importància de l'estructura. Diu, per exemple: «El disc de gramòfon, la idea musical, la partitura, les ones de so, es troben tots, els uns respecte als altres, en aquesta íntima relació pictòrica o de representació que es dóna entre el llenguatge i el món, l'estructura lògica és comuna en tots ells».
| La evolución de mi pensamiento filosófico, Alianza, Madrid, 1982 p. 116-117. |
Original en castellà
el atomismo lógico
A comienzo de 1918 di un curso de conferencias en Londres, que fueron publicadas a continuación en «The Monist» (1918 y 1919) [...]. En dichas conferencias fue donde adopté por vez primera el nombre de «Atomismo lógico» para describir mi filosofía. Pero no merece la pena detenerme en este período, ya que las doctrinas de Wittgenstein en 1914 se hallaban en una fase inmadura. Lo importante fue su Tractatus, cuyo texto mecanografiado me envió Wittgenstein inmediatamente después del armisticio, cuando todavía se hallaba prisionero en Monte Cassino. [...]
Quizá la doctrina básica de la filosofía del Tractatus es que una proposición es una imagen de los hechos que asevera. Es claro que un mapa transmite información, correcta o incorrecta; y cuando la información es correcta, es porque existe una semejanza de estructura entre el mapa y la región que representa. Wittgenstein sostenía que lo mismo es válido de las aserciones lingüísticas de un hecho. Decía, por ejemplo, que si usáis el símbolo «aRb» para representar el hecho de que a guarda la relación R con b, tal símbolo es capaz de hacerlo porque establece una relación entre «a» y «b» que representa la relación entre a y b. Esta doctrina iba acompañada de un texto en que se subrayaba la importancia de la estructura. Dice, por ejemplo: «El disco de gramófono, la idea musical, la partitura, las ondas de sonido, hállanse todos, unos con respecto a otros, en esa íntima relación pictórica o de representación que se da entre el lenguaje y el mundo, la estructura lógica es común en todos ellos».