Marx: tesis sobre Feuerbach

I. El defecte fonamental fins al present de tot el materialisme anterior –incloent al de Feuerbach– és que només considera les coses, la realitat del món sensible, en forma d'objecte d'observació i no com a activitat sensorial humana, no com a activitat pràctica, no subjectivament. Així s'explica que l'aspecte actiu ha estat desenvolupat per l'idealisme, en oposició al materialisme, però en forma abstracta, perquè l'idealisme no coneix, naturalment, l'activitat real concreta com a tal. Feuerbach vol objectes sensibles, realment diferents dels objectes mentals, però tampoc concep l'activitat humana com una activitat objectiva Per això L'essència del cristianisme només considera com a actitud autènticament humana l'activitat teòrica i capta només l'activitat pràctica en la seva manifestació baixament judaica. Per tant, no comprèn la importància de l'activitat «revolucionària», pràctic-crítica.

II. La qüestió de saber si el pensament humà pot aspirar a la veritat objectiva no és una qüestió teòrica sinó pràctica. És en la pràctica on l'home ha de demostrar la veritat, és a dir, la realitat i la força, en aquest món i per al nostre temps, del seu pensament. La disputa sobre la realitat o la irrealitat del pensament al marge de la pràctica és una qüestió purament escolàstica.

III. La teoria materialista de la modificació de les circumstàncies i l'educació oblida que les circumstàncies són modificades pels homes i que l'educador deu també ser educat. Aquesta doctrina divideix, doncs, a la societat en dues parts, una de les quals és superior a la societat.

La coincidència de la modificació de les circumstàncies i de l'activitat humana –o automodificació– només pot concebre's i comprendre's racionalment com una pràctica revolucionària.

IV. Feuerbach part del fet que la religió fa a l'home ignorant de si mateix i desdoblega el món en un món religiós, imaginari, i un món temporal. La seva comesa consisteix a reduir el món religiós a la seva base terrenal. El fet que la base terrenal se separi de si mateixa i s'estableixi en els núvols com un regne independent només pot explicar-se per l'esquinçada i la contradicció interns d'aquesta base terrenal. És necessari, doncs, comprendre aquesta en la seva contradicció, i revolucionar-la en la pràctica suprimint la contradicció. Així, per exemple, quan s'ha descobert que el secret de la família celestial és la família terrenal, s'ha de destruir primer a aquesta en la teoria i en la pràctica.

V. No satisfet amb el pensament abstracte, Feuerbach demana la intuïció sensible, però no considera el món sensible com una activitat pràctica, concreta, de l'home.

VI. Feuerbach redueix l'essència de la religió a l'essència de l'home. Però l'essència de l'home no és una abstracció inherent a cada individu particular. La veritable naturalesa de l'home és el conjunt de les seves relacions socials.

Feuerbach, que no entra en la crítica d'aquesta essència real, es veu doncs obligat:

1. A fer abstracció del curs de la història i a convertir l'esperit religiós en alguna cosa immutable, existent per si mateix, i a suposar l'existència d'un individu humà abstracte, aïllat.

2. A considerar la naturalesa de l'home únicament en termes de gènere, com una qualitat universal interna i muda que uneix als nombrosos individus de forma purament natural.

VII. Per això Feuerbach no veu que l'«esperit religiós» és un producte social i que l'individu abstracte que ell analitza pertany a una forma particular de societat.

VIII. Tota vida social és essencialment pràctica Tots els misteris que desvien la teoria cap al misticisme troben la seva solució racional en la pràctica humana i en la comprensió d'aquesta pràctica.

IX. El resultat més alt a què ha arribat el materialisme que es limita a observar el món, és a dir, que no concep l'existència sensorial com una activitat pràctica, és l'observació dels individus particulars i de la societat burgesa.

X. El punt de vista del materialisme antic és la societat burgesa; el del nou materialisme és la societat humana o la humanitat socialitzada.

XI. Els filòsofs s'han limitat a interpretar el món de diverses maneres; del que es tracta és de transformar-lo.

Tesis sobre Feuerbach, en F. Canals, Textos de los grandes filósofos: edad contemporánea, Herder, Barcelona 1990, p.19-22.