Marx: la producció i l'ésser de l'home
De Wikisofia
«La producció pràctica d'un món objectiu, l'elaboració de la naturalesa inorgànica, és l'afirmació de l'home com un ésser genèric conscient, és a dir, l'afirmació d'un ésser que es relaciona amb el gènere com amb la seva pròpia essència o que es relaciona amb si mateix com ser genèric. És cert que també l'animal produeix. Es construeix un niu, habitatges, com les abelles, els castors, les formigues, etc. Però produeix únicament el que necessita immediatament per a si o per la seva prole; produeix unilateralment, mentre que l'home produeix universalment; produeix únicament per mandat de la necessitat física immediata, mentre que l'home produeix fins i tot lliure de la necessitat física i només produeix realment alliberat d'ella; l'animal es produeix només a si mateix, mentre que l'home reprodueix la naturalesa sencera; el producte de l'animal pertany immediatament al seu cos físic, mentre que l'home s'enfronta lliurement al seu producte. L'animal forma únicament segons la necessitat i la mesura de l'espècie a la qual pertany, mentre que l'home sap produir segons la mesura de qualsevol espècie i sap sempre imposar a l'objecte la mesura que li és inherent; per això l'home crea també segons les lleis de la bellesa.
Per això precisament és només en l'elaboració del món objectiu on l'home s'afirma realment com un ésser genèric. Aquesta producció és la seva vida genèrica activa. Mitjançant ella sembla la naturalesa com la seva obra i la seva realitat. L'objecte del treball és per això l'objectivació de la vida genèrica de l'home, doncs aquest es desdoblega no només intel·lectualment, com en la consciència, sinó activament i realment, i es contempla a si mateix en un món creat per ell.
| Manuscritos: economía y filosofía, Alianza, Madrid 1986, p. 112. |
Original en castellà
«La producción práctica de un mundo objetivo, la elaboración de la naturaleza inorgánica, es la afirmación del hombre como un ser genérico consciente, es decir, la afirmación de un ser que se relaciona con el género como con su propia esencia o que se relaciona consigo mismo como ser genérico. Es cierto que también el animal produce. Se construye un nido, viviendas, como las abejas, los castores, las hormigas, etc. Pero produce únicamente lo que necesita inmediatamente para sí o para su prole; produce unilateralmente, mientras que el hombre produce universalmente; produce únicamente por mandato de la necesidad física inmediata, mientras que el hombre produce incluso libre de la necesidad física y sólo produce realmente liberado de ella; el animal se produce sólo a sí mismo, mientras que el hombre reproduce la naturaleza entera; el producto del animal pertenece inmediatamente a su cuerpo físico, mientras que el hombre se enfrenta libremente a su producto. El animal forma únicamente según la necesidad y la medida de la especie a la que pertenece, mientras que el hombre sabe producir según la medida de cualquier especie y sabe siempre imponer al objeto la medida que le es inherente; por ello el hombre crea también según las leyes de la belleza.
Por eso precisamente es sólo en la elaboración del mundo objetivo en donde el hombre se afirma realmente como un ser genérico. Esta producción es su vida genérica activa. Mediante ella parece la naturaleza como su obra y su realidad. El objeto del trabajo es por eso la objetivación de la vida genérica del hombre, pues éste se desdobla no sólo intelectualmente, como en la conciencia, sino activa y realmente, y se contempla a si mismo en un mundo creado por él.