Marx: en el capitalisme el treball és un procés entre coses

Ara bé, el procés de treball que discorre com a procés de consum de la força de treball pel capitalista, mostra dos fenòmens particulars.

El treballador treballa sota el control del capitalista al qual pertany el seu treball. El capitalista vigila que el treball procedeixi com cal i que els mitjans de producció s'utilitzin d'acord amb la seva fi, o sigui, que no es malgasti matèria primera i que l'instrument de treball sigui cura, és a dir, destruït només en la mesura en què l'imposa la seva utilització en el treball.

Però, en segon lloc, el producte és propietat del capitalista, no del productor directe, el treballador. El capitalista paga, per exemple, el valor diari de la força de treball. El seu ús, com el de qualsevol altra mercaderia que hagi llogat per un dia –un cavall, per exemple–, li pertany, doncs, per tot el dia. L'ús de la mercaderia pertany al comprador de la mercaderia, i de fet el posseïdor de la força de treball, en donar el seu treball, no dóna més que el valor d'ús que ha venut. Des del moment en què va entrar en el taller del capitalista, va pertànyer al capitalista el valor d'ús de la seva força de treball, o sigui, el seu ús, el treball. Mitjançant la compra de la força de treball, el capitalista ha incorporat el treball mateix, llevat viu, o els inerts elements formadors del producte, que també li pertanyen a ell. Des del seu punt de vista, el procés de treball no és sinó el consum de la mercaderia torci de treball que ell ha comprat, però que no pot consumir més que afegint-se mitjans de producció. El procés de treball és un procés entre coses que el capitalista ha comprat, entre coses que li pertanyen. Per això, el producte d'aquest procés li pertany exactament igual que el producte del procés de fermentació que discorre en el seu celler.

El Capital, Llibre primer. Grijalbo, Barcelona 1976, vol. 2, p. 201.