Kant: les lleis que imposa l'enteniment
De Wikisofia
les lleis que imposa l'enteniment
Per molt exagerat i absurd que sembli dir que és el mateix enteniment la font de les lleis de la naturalesa i, consegüentment, de la seva unitat formal, tal afirmació és correcta i conforme a l'objecte, és a dir, a l'experiència. Clar que ni les lleis empíriques poden, com a tals, procedir de l'enteniment pur, ni la immensa diversitat dels fenòmens pot comprendre's de manera suficient a partir de la forma pura de la intuïció sensible. Però totes les lleis empíriques són simples determinacions especials de les lleis pures de l'enteniment: les primeres són possibles si se sotmeten a les segones i es conformen a les seves normes. Per part seva, els fenòmens han d'assumir una forma legal, igual que tots aquests mateixos fenòmens han de trobar-se sempre d'acord, independentment de la seva diversa forma empírica, amb les condicions de la forma pura de la sensibilitat.
| Crítica de la razón pura, Analítica trasc., sec. tercera, A 127 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 149-150). |
Original en castellà
las leyes que impone el entendimiento
Por muy exagerado y absurdo que parezca decir que es el mismo entendimiento la fuente de las leyes de la naturaleza y, consiguientemente, de su unidad formal, tal afirmación es correcta y conforme al objeto, es decir, a la experiencia. Claro que ni las leyes empíricas pueden, en cuanto tales, proceder del entendimiento puro, ni la inmensa diversidad de los fenómenos puede comprenderse de modo suficiente a partir de la forma pura de la intuición sensible. Pero todas las leyes empíricas son simples determinaciones especiales de las leyes puras del entendimiento: las primeras son posibles si se someten a las segundas y se conforman a sus normas. Por su parte, los fenómenos tienen que asumir una forma legal, al igual que todos esos mismos fenómenos tienen que hallarse siempre de acuerdo, independientemente de su diversa forma empírica, con las condiciones de la forma pura de la sensibilidad.