Ellul:el segle XX i la tècnica

Cap dels nostres savis homes col·loca si més no el final de totes aquestes meravelles. El per què és decididament sobrepassat. La resposta que se li ocorreria als nostres contemporanis és: per mor de la felicitat. Desafortunadament, no existeix ja més qüestió sobre aquest tema. Un dels nostres millors especialistes en malalties nervioses escriu: «Serem capaços de modificar les emocions, desitjos i pensaments de l'home tal com ja ho hem fet de forma rudimentària amb tranquil·litzants». Serà possible, diu el nostre especialista, produir la convicció o la impressió de felicitat sense una base real per a això. El nostre home de l'edat daurada, per tant, serà capaç de «felicitat» enmig de la més completa privació. Perquè llavors se'ns promet una comoditat extraordinària, higiene, coneixement i nutrició si, simplement manipulant el nostre sistema nerviós, podem ser feliços sense ells? L'últim i flac motiu que possiblement podíem adscriure a l'aventura tècnica s'esvaeix llavors en l'aire gràcies a l'existència de la tècnica mateixa. Però quin bé porta a llançar preguntes sobre els motius?, o per què fer-ho? Tot això ha de ser el treball d'algun intel·lectual miserable que rondina davant el progrés tecnològic. L'actitud del científic, en qualsevol cas, és clara. La tècnica existeix perquè és tècnica. L'edat d'or serà perquè serà. Tota una altra qüestió és supèrflua.

JACQUES ELLUL, El segle XX i la tècnica